 
                            Quin és el principi de funcionament del motor Schrage?
Definició del motor Schrage
Un motor Schrage es defineix com una combinació d'un motor d'inducció amb rotor bobinat i un convertidor de freqüència amb enrotllaments primari, secundari i terciari.

Principi de funcionament
En repòs, les corrents tri-fàsiques a l'enrotllament primari produeixen un camp giratori. Aquest camp giratori talla l'enrotllament secundari a la velocitat síncrona (ns).
Per tant, segons la llei de Lenz, el rotor girarà en una direcció per oposar-se a la causa, és a dir, per induir tensions de freqüència de lliscament a l'enrotllament secundari. Per tant, el rotor gira en direcció contrària al camp giratori sincrònic. Ara, el camp de l'espai d'aire gira a la velocitat de lliscament ns – nr respecte al secundari. Per tant, la tensió recollida pels escovins estacionaris és a la freqüència de lliscament i, per tant, és adequada per injectar-la al secundari.
Control de velocitat
El control de velocitat del motor Schrage és possible variat la tensió injectada al motor, que es pot controlar canviant el desplaçament angular entre els dos escovins. Per entendre el control de velocitat del motor Schrage, considerem el control de velocitat en motors d'inducció amb rotor bobinat (WRIM) utilitzant el mètode de tensió injectada.
Considerem els circuits del rotor següents (els valors són només a efectes il·lustratius).
Inicialment, el torque elèctric (Tcontrol de velocitat del motor Schrage) = torque de càrrega (Tl) = 2Nm
Corrent del rotor Ir = 2A.
Sigui sE2 = tensió de lliscament induïda al circuit del rotor.
I Ej = tensió injectada al circuit del rotor.

Control del factor de potència
La millora del factor de potència es consigueix introduint un desplaçament angular entre els eixos de l'enrotllament terciari i secundari, alineant correctament els fasors de tensió.

Característiques del motor Schrage
El lliscament i la velocitat del motor Schrage sense càrrega depenen de les constants de la màquina i la separació dels escovins, permetent dues velocitats diferents basades en la fase de la tensió injectada.
 
                                         
                                         
                                        