Els motors d'inducció s'anomenen motors asincrònics perquè la velocitat del seu rotor és diferent de la velocitat del camp magnètic rotatiu produït pel estator. Específicament, quan el camp magnètic rotatiu generat pel estator (la seva velocitat és la velocitat síncrona n1) es mou relativament al voltant del rotor, el voltant del rotor talla les línies de força magnètica, generant així una força electromotriu induïda, que a la vegada provoca una corrent induïda al voltant del rotor.
Aquesta corrent induïda interacciona amb el camp magnètic, produint un parell electromagnètic que fa que el rotor comenci a girar. Tanmateix, a mesura que la velocitat del rotor s'aproxima gradualment a la velocitat síncrona, la corrent induïda disminuirà gradualment, i el parell electromagnètic resultant també disminuirà en conseqüència. Per tant, quan el motor d'inducció treballa en estat de motor, la velocitat real del rotor és sempre inferior a la velocitat síncrona. Aquesta diferència de velocitat es defineix com la raó d'escurç (slip), i és precisament a causa d'aquest escurç que l'estat de treball del motor d'inducció difereix del del motor síncron, d'on el nom "motor asincrònic".