Quin és el principi del motor d'inducció monofàsic de jaula de llumèrs amb tres línies (negra, vermella i blanca) per controlar la velocitat?
Informació de fons
Els motors d'inducció monofàsics són un tipus comú de motor elèctric que es troben en una gran varietat d'electrodomèstics i dispositius petits. Els seus rotores solen tenir dissenys de gaiola de soroll, cosa que fa que el motor sigui simple en estructura, baix en costos de manteniment i de llarga durada. No obstant això, l'arrancament i el control de velocitat dels motors d'inducció monofàsics pot ser relativament complex perquè requereix algun mecanisme per produir un camp magnètic rotatori.
El principi de control de la velocitat
La funció de tres fils
En un motor d'inducció monofàsic, el principi d'utilitzar fils negre, vermell i blanc per controlar la velocitat implica principalment el control de les bobines internes del motor. Específicament, aquests tres fils poden utilitzar-se per connectar-se a les bobines del estator del motor, canviant l'estat operatiu del motor mitjançant l'ajustament de la corrent o la tensió d'aquestes bobines, així aconseguint el control de la velocitat.
Variador de freqüència (VFD)
Per aconseguir un control més precís de la velocitat d'un motor d'inducció monofàsic, sovint s'utilitzen variadors de freqüència (VFD). Un VFD regula la velocitat del motor alterant la freqüència de la entrada al motor. Quan la freqüència augmenta, la velocitat del motor augmenta corresponentment; al contrari, quan la freqüència disminueix, la velocitat del motor es redueix.
Potenciómetre de escovines i cursor
En alguns dissenys avançats de motors d'inducció, els terminals de la bobina del rotor es porten a fora i es connecten a tres anells deslizants sobre el eix del rotor. Les escovines als anells deslizants permeten connectar una resistència externa trifàsica en sèrie amb les bobines del rotor per proporcionar control de velocitat. La resistència externa es converteix en part del circuit del rotor, produint un gran parell al iniciar el motor. A mesura que el motor acelera, la resistència es pot reduir a zero.
Factor de potència i eficiència
El factor de potència d'un motor d'inducció varia amb la càrrega, normalment entre un màxim de 0,85 o 0,90 a càrrega plena i un mínim d'aproximadament 0,20 sense càrrega. El factor de potència i l'eficiència global es poden optimitzar utilitzant estratègies de control adequades, com ara l'ús d'un variador de freqüència (VFD).
Conclusió
En resum, el rotor d'un motor d'inducció monofàsic és de tipus gaiola de soroll, i el principi de control de la velocitat utilitzant fils negre, vermell i blanc es consigueix principalment ajustant la corrent o la tensió de la bobina del estator i utilitzant un variador de freqüència (VFD) per canviar la freqüència d'entrada. A més, dissenys avançats també poden utilitzar escovines i anells deslizants per optimitzar més endavant el control de la velocitat i l'eficiència.
