Què és la prova sense càrrega d'un motor d'inducció?

La prova sense càrrega serveix com a mètode indirecte per determinar l'eficiència dels motors d'inducció trifàsics. També permet determinar els paràmetres del circuit de les seves circuits equivalents. De manera similar, es realitza la prova amb circuit obert en transformadors. De fet, la prova sense càrrega en un motor d'inducció és conceptualment equivalent a la prova amb circuit obert en un transformador.

Durant aquesta prova, el motor es desconnecta de la seva càrrega. Després, es proporciona al estator la tensió nominal a la freqüència nominal, permetent que el motor funcioni sense cap càrrega connectada. Es fan servir dos vatímetres per mesurar la potència d'entrada del motor. El diagrama de circuit per a la prova sense càrrega es presenta a continuació:

Un amperímetre s'utilitza per mesurar la corrent sense càrrega, mentre que un voltímetre indica la tensió d'alimentació nominal. Les pèrdues I²R al costat primari es negligiren perquè aquestes pèrdues varien en proporció al quadrat de la corrent. Es sap que la corrent sense càrrega sol estar entre el 20-30% de la corrent a càrrega total.

Com que el motor funciona en condicions sense càrrega, la potència d'entrada total és equivalent a la suma de les pèrdues de ferro constants, així com les pèrdues per fricció i ventilació dins del motor.

Com que el factor de potència d'un motor d'inducció en condicions sense càrrega és generalment inferior a 0,5, la lectura d'un dels vatímetres serà negativa. Per tant, és essencial invertir les connexions dels terminals de la bobina de corrent d'aquest vatímetre per obtenir lectures correctes.

En la prova sense càrrega d'un transformador, es poden calcular els valors constants de la resistència equivalent (R0) i reactància (X0) a partir de les mesures de la prova.

Sigui:

• (Vinl) representa la tensió de línia d'entrada.

• (Pinl) denota la potència d'entrada trifàsica total en condicions sense càrrega.

• (I0) és la corrent de línia d'entrada.

• (Vip) significa la tensió de fase d'entrada.

Per tant,