La llei d'electròlisi de Faraday
La llei de Faraday de l'electròlisi és un principi en qímica i enginyeria elèctrica que descriu la relació entre la quantitat de càrrega elèctrica que passa a través d'una cèl·lula electròlitica i la quantitat de material que es produeix o es consumeix als electrodes. Rep el nom del científic anglès Michael Faraday, qui la va descriure per primer cop al principi del segle XIX.
Fórmula de la llei de Faraday de l'electròlisi:
Segons la llei de Faraday, la quantitat de material que es produeix o es consumeix als electrodes d'una cèl·lula electròlitica és directament proporcional a la quantitat de càrrega elèctrica que passa a través de la cèl·lula. Aquesta relació es descriu amb la següent equació:
m = Q / zF
on:
m és la massa de material produït o consumit als electrodes (en grams)
Q és la càrrega elèctrica que passa a través de la cèl·lula (en coulombs)
z és la valència del material (el nombre d'electrons transferits per cada ió)
F és la constant de Faraday, que és una constant física que relaciona la quantitat de càrrega elèctrica amb el nombre de mols de material produït o consumit.
La llei de Faraday de l'electròlisi és un principi fonamental en qímica i s'utilitza per predir el comportament de les cèl·lules electròlitiques i per entendre les relacions entre la càrrega elèctrica, la corrent i les reaccions químiques. També és un concepte important en el camp de l'electroquímica, que estudia les relacions entre l'electricitat i les reaccions químiques.
Declaració: Respecteu l'original, els bons articles valen la pena compartir-se, si hi ha infracció si us plau contacteu per a eliminar.
