La llei de Biot-Savart s'usa per determinar la intensitat del camp magnètic dH prop d'un conductor que porta corrent. En altres paraules, descriu la relació entre la intensitat del camp magnètic generat per un element de corrent font. Aquesta llei va ser formulada el 1820 per Jean-Baptiste Biot i Félix Savart. Per a un fil recte, la direcció del camp magnètic obéix a la regla de la mà dreta. La Llei de Biot-Savart també es coneix com la llei de Laplace o la llei d'Ampère.
Considerem un fil que porta una corrent elèctrica I i també considerem una longitud infinitament petita de fil dl a una distància x del punt A.
La Llei de Biot-Savart estableix que la intensitat del camp magnètic dH en un punt A debiut a una corrent I que flueix a través d'un petit element de corrent dl obéix les següents relacions:
on k és una constant i depèn de les propietats magnètiques del medi.
µ0 = permeabilitat absoluta de l'aire o el buit i el seu valor és 4 x 10-7 Wb/A-m
µr= permeabilitat relativa del medi.