El terraament d'una fase, la ruptura de línia (fase oberta) i la ressonància poden provocar tots desequilibris de tensió trifàsica. És essencial distingir correctament entre ells per a una resolució ràpida dels problemes.
Terraament d'Una Fase
Amb tot, el terraament d'una fase provoca un desequilibri de tensió trifàsica, però la magnitud de la tensió entre línies roman inalterada. Es pot classificar en dos tipus: terraament metàl·lic i terraament no metàl·lic.
En el terraament metàl·lic, la tensió de la fase defectuosa disminueix a zero, mentre que les altres dues tensions de fase augmenten en un factor de √3 (aproximadament 1,732).
En el terraament no metàl·lic, la tensió de la fase defectuosa no disminueix a zero, sinó que baixa fins a un cert valor, i les altres dues tensions de fase augmenten—però menys de 1,732 vegades.
Ruptura de Línia (Fase Oberta)
Una ruptura de línia no només provoca un desequilibri de tensió, sinó que també altera els valors de tensió entre línies.
Quan es produeix una ruptura monofàsica en la línia amont (de tensió més elevada), el sistema a valt avall (de tensió inferior) mostra totes tres tensions de fase reduïdes—una fase significativament més baixa, i les altres dues més altes però amb magnitud propera.
Quan la ruptura es produeix en la línia local (del mateix nivell), la tensió de la fase trencada disminueix a zero, mentre que les tensions de les fases intactes romand a nivells normals de tensió de fase.
Ressonància
La ressonància també pot provocar un desequilibri de tensió trifàsica, manifestant-se en dues formes:
Ressonància de freqüència fonamental: Les seves característiques s'assemblen a les del terraament d'una fase—una tensió de fase disminueix mentre que les altres dues augmenten.
Ressonància subharmònica o de freqüència elevada: Totes tres tensions de fase augmenten simultàniament.
