Quina és la diferència entre un centre de transformació en caixa i un centre de transformació de tracció?

Subestació de Pedestal (Subestació de Caixa)

Definició:
Una subestació de pedestal, també coneguda com a subestació prefabricada o preassemblada, és una unitat compacta de distribució d'energia assemblada a fàbrica que integra maquinari de commutació en alta tensió, un transformador de distribució i equips de distribució en baixa tensió segons un esquema de cablament específic. Combina funcions com la reducció de tensió i la distribució d'energia en baixa tensió en una sola unitat allotjada en una capsa d'acer totalment tancada, mòbil, impermeable a l'humitat, resistenta a la corrosió, al pols, als rossos, al foc, als robatoris i aïllada tèrmicament. És especialment adequada per a la construcció i millora de xarxes elèctriques urbanes, representant un nou tipus de subestació de petita escala que ha emergit després de les subestacions tradicionals de construcció civil. Normalment, redueix la tensió elevada a baixa tensió, per exemple, convertint 10 kV a 380 V per a ús industrial o residencial.

Les subestacions de pedestal s'utilitzen ampliament en mines, plantes industrials, camps de petroli i gas, i estacions eòliques, reemplaçant els sales de distribució o subestacions de construcció convencional i servint com a nou tipus d'ensamblat integrat de transformació i distribució.

Una subestació de pedestal (comunament anomenada "caixa sub" o "subestació de caixa") generalment consta de tres compartiments: una sala d'alta tensió, una sala de transformadors i una sala de baixa tensió. És un dispositiu de transformació i distribució relativament simple. La selecció del seu transformador segueix directrius enginyerístiques generals, amb capacitats típiques que no superen els 1.250 kVA.

Les subestacions de caixa temporals es refereixen a unitats instal·lades per a un ús a curt termini, com ara un transformador temporal en un lloc de construcció, que seran eliminades després de finalitzar el projecte i no estan destinades a una instal·lació permanent.

Funció:
Les subestacions de pedestal s'utilitzen en edificis residencials d'altes plantes, cases de luxe, places, parcs, comunitats residencials, petites i mitjanes fàbriques, mines, camps de petroli i aplicacions temporals de potència en construcció, servint per rebre i distribuir energia elèctrica dins dels sistemes de distribució.

Ubicació:
Primer, es desplegen principalment en barriades residencials urbans i a les vies públiques. Durant períodes de demanda màxima d'electricitat quan es necessiten capacitat addicional o suport de tensió, s'utilitzen subestacions de pedestal.
Segon, s'utilitzen ampliament per a l'abastament de potència temporal, com ara en llocs de construcció on els edificis existents requereixen actualitzacions del sistema elèctric. També s'utilitzen comunament en operacions de camp, incloent-hi llocs de construcció, ports, aeroports i ubicacions similars.

Subestació de Tracció

Definició:
Una subestació de tracció converteix la corrent alternada de tres fases a 110 kV (o 220 kV) de la xarxa regional en dos outputs de corrent alternada monofàsica a 27,5 kV, que llavors alimenten les línies de contacte aèries (amb una tensió nominal de 27,5 kV) en les direccions de pista ascendent i descendent d'una via fèrria. Cada costat de la línia de contacte es coneix com a "braç d'alimentació". Els dos braços funcionen a fases de tensió diferents i normalment estan separats per un aïllant de ruptura de fase. Entre subestacions de tracció adjacents, les tensions de les línies de contacte solen estar en fase; a més dels aïllants de ruptura de fase, es col·loca un post de secció (o cabina de commutació) entre elles. A través de circuit breakers o interruptors de desconexió al post de secció, es poden implementar modes d'abastament bilateral (o unilateral).

La subestació de tracció rep energia elèctrica del sistema de potència regional i la converteix en una forma adequada per a la tracció ferroviària basada en requisits específics de corrent i tensió. L'energia convertida es distribueix a les línies de contacte aèries sobre les vies fèrries per alimentar locomotores elèctrics, o a sistemes de metro o tramvia urbà per alimentar trens de metro o vehicles de tramvia.

A llarg d'una línia de ferrocarril electrificada, es col·loquen múltiples subestacions de tracció, normalment espaiades uns 40-50 quilòmetres. En ferrocarrils electrificats de llarga distància, es col·loquen subestacions de tracció "impulsadores" o "intermediàries" addicionals aproximadament cada 200-250 quilòmetres per segmentar la línia de transmissió en alta tensió i limitar les zones d'impacte de fallides. Aquestes subestacions intermediàries no només realitzen funcions de transformació estàndard, sinó que també distribueixen la potència en alta tensió entrant a través de les barras de distribució i alimentadors a altres subestacions intermediàries a jusant.