
Les harmòniques es defineixen com un component de freqüència superior no desitjat que és un múltiple enter de la freqüència fonamental. Les harmòniques creen una distorsió en l'ona fonamental.
Les harmòniques solen tenir una amplitud (volum) menor que la freqüència fonamental.
El valor màxim (positiu o negatiu) d'una quantitat alternada se li coneix com a amplitud.
Les harmòniques es produeixen degut a les càrregues no lineals com ara un inductor amb nucli ferromagnètic, rectificadors, ballasts electrònics en llums fluorescentes, transformadors commutats, il·luminació de descàrrega, dispositius magnètics saturats i altres càrregues que són altament inductives per natura.
Les harmòniques també són degudes als circuits de commutació electrònica més potents, com ara un redressador controlat per silici (SCR), els transistors de potència, els convertidors de potència, i un propulsor electrònic com el variador de freqüència (VFD) o el variador de tensió i freqüència (VFD). Aquests circuits de commutació prenen corrent només en els valors màxims de la subministrament AC i, ja que la corrent de commutació no és lineal, la corrent de càrrega no és sinusoidal i conté harmòniques.
Les freqüències