Mètode de mesura de la precisió del relé de temps
La mesura precisa del relé de temps requereix passos sistemàtics per assegurar resultats fiables. Abans de la mesura, confirmeu el model del relé, els paràmetres nòminals i l'entorn de treball, mantenint la temperatura ambiental a 20±5°C i l'humitat inferior al 85%RH. Prepareu un temporitzador d'alta precisió (resolució 0,001 s), una font d'alimentació regulada (fluctuació ±1%), una càrrega estàndard (que coincideixi amb la classificació del contacte) i un multimetre digital.
Calibreu el temporitzador i la font d'alimentació, assegurant que l'error de l'equipament estigui dins de ±0,5%. Munteu el relé en un banc d'assaig aïllat i utilitzeu una connexió de quatre fils per als circuits de control i mesura per minimitzar la interferència de la resistència de contacte. Establiu els temps de retard objectius—com ara 5 s, 30 s, 60 s—com a punts de prova. Apliqueu la tensió nominal a la bobina i utilitzeu el temporitzador per registrar la diferència de temps entre l'energització de la bobina i la tancada o obertura del contacte. Repeteix cada mesura com a mínim cinc vegades.
Un pas crític és la detecció precisa de l'estat del contacte. Utilitzeu un circuit d'aïllament d'optocupla per eliminar la interferència de la vibració mecànica. Quan el contacte es tanca, la sortida de l'optocupla inicia el temporitzador; quan esobre, la caiguda del senyal atura el temporitzador. Per als relés de semiconductors, tingueu en compte la caiguda de tensió de conducció del semiconductor afegint una resistència de mostreig de 0,5 Ω en sèrie per detectar el temps real de conducció.
Avaluïu l'error de mesura utilitzant tant l'error absolut com l'error relatiu. Per exemple, si el temps establert és 10 s i les mesures són 10,12 s, 10,09 s i 10,15 s, l'error absolut màxim és 0,15 s i l'error relatiu és 1,5%. Segons la norma IEC 61812, els relés industrials haurien de tenir un error de temps ≤±2%, i els de grau militar ≤±0,5%. Si es produeixen errors fora de tolerància, comproveu la estabilitat de la tensió de la bobina, l'usura mecànica o el vellut de components.
Apliqueu factors de correcció en entorns especials: compensa +0,3% per cada increment de 10°C en la temperatura, i utilitzeu enclausures doblement escudades en camps electromagnètics forts. Per als relés digitals amb cronometratge multirange, verifiqueu la precisió de commutació en tots els rangs, especialment els errors de portada durant les transicions de segon a minut. Els informes han de incloure registres ambientals, dades de forma d'ona bruta i càlculs de correcció.
Els intervals de calibració depenen de la freqüència d'ús: cada tres mesos per a l'equips de servei continu, anualment per a l'ús intermitent. Mantingueu dades històriques per crear anàlisis de tendències i preveure la degradació del rendiment. Quan es produeixin desviacions sistemàtiques, ajusteu les resistències variables al circuit o modifiqueu el codi de temporització del microcontrolador, i torneu a provar-lo tres vegades per verificar la correcció. Les dades finales de mesura han de ser signades conjuntament per un enginyer de qualitat i un tècnic, i arxivades durant cinc anys.
