Com provar el buit en els interruptors de circuit de buit
Prova de la integritat al buit dels interruptors: una mesura crítica per a l'avaluació del rendiment
La prova de la integritat al buit és un mètode clau per avaluar el rendiment al buit dels interruptors. Aquesta prova avalu efectivament les capacitats d'aislament i d'extinció de l'arc de l'interruptor.
Abans de realitzar la prova, assegureu-vos que l'interruptor estigui instal·lat correctament i connectat adequadament. Els mètodes comuns de mesura del buit inclouen el mètode de freqüència alta i el mètode de descàrrega controlada magnèticament. El mètode de freqüència alta determina els nivells de buit analitzant senyals de freqüència alta, mentre que el mètode de descàrrega controlada magnèticament mesura el buit basant-se en les característiques de la descàrrega de gas.
La temperatura ambient té un impacte notable en la precisió de la mesura. Normalment es recomana realitzar la prova dins d'un rang de temperatura entre 15°C i 35°C. La humitat també pot interferir amb els resultats i s'ha de mantenir dins de límits acceptables.
Els instruments de prova han de ser calibrats estrictament per assegurar mesures fiables i precises. Els nivells de buit acceptables varien segons el model de l'interruptor. Per alguns interruptors de alta tensió, el buit requerit pot arribar a tan sols 10⁻⁴ Pa.
Abans de la prova, desconecteu els circuits secundaris rellevants. Durant la prova, observeu atentament l'exterior de l'interruptor en busca de qualsevol anomalia. Si detecteu signes de descàrrega superficial, abordeu-los immediatament.
L'interval de prova depèn de la freqüència operativa de l'interruptor. Els interruptors sotmesos a operacions freqüents haurien de ser provats més sovint. Els interruptors nous han de passar la prova de buit abans de ser posats en servei.
Les dades de prova haurien de ser registrades exhaustivament, incloent la data de la prova, els resultats i les condicions ambientals. L'anàlisi d'aquestes dades ajuda a identificar problemes potencials en fases inicials. Si els nivells de buit mesurats es troben fora dels límits acceptables, es requereix una investigació addicional—les causes possibles inclouen:
Fuga en l'estructura d'estanquitat – Inspeccioneu l'estat de les juntes i substitueixeu qualsevol que estigui danysada.
Defectes inerents en l'interruptor de buit – En casos sospechosos, es requereixen proves especialitzades.
Es pot utilitzar un proveïdor dedicat de proves de buit per mesurar l'interruptor separatament. Assegureu-vos d'una connexió segura i ajustada entre el proveïdor i l'interruptor per evitar contactes defectuosos.
Els interruptors més antics poden experimentar una degradació més ràpida del buit. Per a aquests dispositius, augmenteu la freqüència de monitorització del buit.
Les proves de buit es poden realitzar mitjançant proves offline o monitorització online. La monitorització online proporciona l'estat del buit en temps real, mentre que les proves offline són més adequades per a avaluacions periòdiques i comprehensives.
El personal que realitza la prova ha de tenir formació professional i estar familiaritzat amb els procediments operatius. És essencial admetre estrictament les normes de seguretat per prevenir accidents causats per operacions inadeqüades.
Els informes de prova s'han de preparar en un format estandarditzat, incloent els estàndards de prova, els procediments i les dades. La conclusió ha de declarar clarament si el nivell de buit és acceptable. Per a les unitats fallides, s'han de proporcionar recomanacions d'acció per a la reparació o substitució.
La prova de la integritat al buit és crucial per assegurar la seguretat del sistema elèctric. Realitzar les proves amb precisió i en conformitat amb els estàndards garanteix un funcionament fiable dels interruptors.
