Quina és la diferència entre un dielèctric i un aillant?
Els dielèctrics i els aïllants es distingeixen principalment per les seves aplicacions. Una de les principals diferències és que un dielèctic pot emmagatzemar energia elèctrica polaritzant-se en un camp elèctric, mentre que un aïllant resisteix al flux d'electrons per evitar la conducció de corrent. Altres diferències clau entre ells es detallen a la taula de comparació següent.
Definició de Dielèctic
Un material dielèctic és un tipus d'aïllant que conté poques o cap electró lliure. Quan està sotmès a un camp elèctric, es polaritza, una propietat en la qual les càrregues positives i negatives dins del material es desplaçen lleugerament en direccions oposades. Aquesta polarització reduix el camp elèctric neta dins del material, permetent-li emmagatzemar energia elèctrica.
Emmagatzematge i dissipació d'energia en dielèctrics
La capacitat d'emmagatzemar i dissipar energia elèctrica són característiques clau dels materials dielèctrics. Un dielèctic ideal (perfecte) té conductivitat elèctrica zero. Una aplicació comuna dels dielèctrics és en els condensadors. En un condensador de plaques paral·leles, el material dielèctic col·locat entre les plaques es polaritza, augmentant la capacitance efectiva reduint el camp elèctric per una càrrega donada.
Definició d'Aïllant
Un aïllant és un material que no permet que la corrent elèctrica flueixi a través seu. Els materials aïllants manquen d'electrons lliures perquè els seus àtoms estan units per fortes lligams covalents. Com a resultat, presenten una resistivitat elèctrica molt alta en comparació amb altres materials. La resistivitat és una propietat intrínseca que indica la forta oposició d'un material al flux de càrrega elèctrica.
L'ebonita, el paper, la fusta i el plàstic són exemples comuns d'aïllants. Gairebé tots els aïllants poden comportar-se com a dielèctrics, però no tots els dielèctrics s'utilitzen principalment com a aïllants.
