Un sistema elèctric es considera efectivament ancat o solidament ancat quan els punts neutrals d'un generador, un transformador de potència o un transformador d'ancatge estan connectats directament a terra mitjançant un conductor amb resistència i reactància negligibles. Per a una part o tot el sistema, es classifica com a solidament ancat en les següents condicions: quan la impedància de seqüència positiva del sistema és major o igual que la resistència de seqüència zero, i la reactància de seqüència positiva és almenys tres vegades la reactància de seqüència zero.

Considerem un sistema tri-fàsic format per les fases a, b i c, tal com es mostra en la figura superior. Quan es produeix un defecte de línia única a terra en la fase a, la tensió d'aquesta fase cau a zero. Mentre, les altres dues fases, b i c, mantenen les seves tensions pre-defecte, tal com es mostra en la figura inferior. En l'ocurrència d'un defecte d'aquest tipus, a més de la corrent de càrrega, la font d'energia també proporciona la corrent de defecte al punt defectuós.
En un sistema solidament ancat a terra, un requisit crucial és que la corrent de defecte a terra no hagi de superar el 80% de la corrent de defecte tri-fàsic. Aquesta limitació s'implementa per assegurar que la corrent de defecte roman en nivells segurs, així garantint la integritat del sistema elèctric i minimitzant el possible danys i perillos.