Què és la prova sense càrrega del motor d'inducció?
Què és la prova sense càrrega del motor d'inducció?
Definició de la prova sense càrrega del motor d'inducció
La prova sense càrrega del motor d'inducció es defineix com una prova realitzada quan el rotor gira a velocitat síncrona sense cap torque de càrrega.
Finalitat de la prova sense càrrega
Aquesta prova ajuda a identificar les pèrdues sense càrrega com la pèrdua del nucli, la pèrdua per fricció i la pèrdua aerodinàmica.
Teoria de la prova
La prova suposa que la impedància del camí de magnetització és gran, causant un flux de corrent petit i que la tensió aplicada està sobre la branca de magnetització.
Procediment de prova
El motor es fa funcionar a tensió i freqüència nòminals fins que els rodaments estiguin totalment lubritzats, després es prenen les lectures de tensió, corrent i potència.
Càlcul de pèrdues
Les pèrdues rotatives s'obtenen restant les pèrdues de l'enrotllament del stator del potència d'entrada, i es calculen les pèrdues fixes com la pèrdua del nucli i la pèrdua aerodinàmica.
Càlcul de la prova sense càrrega del motor d'inducció
Sigui W0 watts la potència d'entrada total suministrada al motor d'inducció.
On,
V1 = tensió de línia
I0 = corrent d'entrada sense càrrega
Pèrdua rotativa = W0 – S1
On,
S1 = pèrdua de l'enrotllament del stator = Nph I2 R1
Nph = Nombre de fases
Les diverses pèrdues com la pèrdua aerodinàmica, la pèrdua del nucli i la pèrdua rotativa són pèrdues fixes que es poden calcular per
Pèrdua de l'enrotllament del stator = 3Io2R1
On,
I0 = corrent d'entrada sense càrrega
R1 = Resistència del motor
Pèrdua del nucli = 3GoV2
Recomanat
