Què és la fundació de la torre d'alta tensió?
Què és una base de suport d'una torre de transmissió?
Definició de la base de suport d'una torre de transmissió
La base de suport d'una torre de transmissió es defineix com la base que suporta la torre i transmet les càrregues al terra.
Tipus de càrregues
Les bases de les torres normalment són subjectes a tres tipus de forces. Aquests són:
La compressió o empenta cap avall.
La tensió o elevació.
Les forces laterals o empentes laterals en ambdues direccions transversal i longitudinal.
La magnitud o límit de les càrregues per a les bases hauria de ser un 10% més gran que aquestes per a les corresponents torres.
La llàmina de base de la base hauria de ser dissenyada per gestionar forces addicionals causades per una distribució desigual de càrregues.
El pes del formigó, tant per sobre com per sota del nivell del terra, juntament amb qualsevol acer incrustat, hauria de ser considerat per afegir a l'empenta cap avall.
Paràmetres del sòl
Els paràmetres del sòl per al disseny de les bases, són els següents:
Capacitat portant límit del sòl.
Densitat del sòl.
Angle de la tronco de piràmide terrestre.
Aquests valors estan disponibles en el informe de proves del sòl.
Anàlisi de l'estabilitat
A més del disseny de resistència, s'ha de realitzar un anàlisi d'estabilitat per prevenir falles com el tombament, l'arrancament, el desllizament i l'inclinació. La resistència del sòl és clau per contrarestar les càrregues en la base.
Resistència a l'elevació
S'ha d'assumir que les càrregues d'elevació són resistides pel pes de la terra en un tronco de piràmide invertit de terra, els costats del qual fan un angle igual a l'angle de repos del terra amb la vertical en un sòl mitjà. El volum de terra es calcularà segons el dibuix adjunt (Fig.3). El pes del formigó incrustat en terra i el que està per sobre del nivell del terra també s'han de considerar per resistir l'elevació. En el cas en què el tronco de piràmide de terra de dues cames adjacents s'overlapgin, el tronco de terra s'ha d'assumir truncat per un pla vertical que passi pel centre de la base de la torre. Es considerarà un factor de sobrecàrrega (OLF) del 10% (deu per cent) sobre la càrrega de disseny, és a dir, OLF = 1,10 per a les torres de suspensió i 1,15 per a les torres d'angle, inclosos els punts morts i les torres d'àncora. No obstant això, per a les torres especials, OLF serà de 1,20.
Resistència a l'empenta cap avall de la base de la torre de transmissió
Les següents combinacions de càrregues han de ser resistides per la capacitat portant del sòl:
Les càrregues d'empenta cap avall, combinades amb un pes addicional de formigó per sobre de la terra, s'assumeixen que actuen sobre l'àrea total del fons de la base. El moment degut a les forces laterals al fons de la base.
El disseny estructural de la llàmina de base s'ha de desenvolupar per a la combinació de càrregues anterior. En el cas del càlcul de la pressió a la punta (τ) deguda a la combinació de càrregues anterior, la pressió portant permès ha de ser incrementada en un 25%.
Resistència a l'empenta lateral de la base de la torre de transmissió
La xemeneia s'ha de dissenyar segons el mètode de l'estat límit per a l'acció combinada de forces axials, tensió i compressió, i el moment flector màxim associat. En aquests càlculs, la resistència a la tracció del formigó s'ha d'ignorar.
Resistència a l'arrancament de la base de la torre de transmissió
Es considerarà un OLF del 10% (deu per cent), és a dir, OLF = 1,10 per a les torres de suspensió normals i 1,15 per a les torres d'angle, inclosos els punts morts i les torres d'àncora. Per a les torres especials, OLF serà de 1,20.
