Un motor d'inducció monofàsic que s'inicia sense càrrega presentarà les característiques següents:
Corrent d'arrancada elevat: Degut a l'absència de càrrega, el torque d'arrancada del motor és petit, però el corrent d'arrancada pot ser gran. Això es deu al fet que el motor necessita superar la fricció interna i les pèrdues per histeresis en l'arrancada, i aquestes pèrdues són més pronunciades en l'absència de càrrega externa.
Procés d'arrancada més ràpid: Sense càrrega externa, el motor pot accelerar fins a la seva velocitat nominal més ràpidament durant el procés d'arrancada.
Corrent més elevat sense càrrega: En condicions de no càrrega, el corrent del motor serà lleugerament superior al corrent nominal. Això es deu al fet que, sense càrrega, el camp magnètic del motor arriba a un estat estable i genera una força electromotriu induïda menor, resultant en un increment de la corrent als bobinats.
Eficiència de funcionament més baixa: Encara que sense càrrega, el motor encara necessita consumir una certa quantitat d'energia per mantenir-se en funcionament. Aquesta energia es destina principalment a superar les pèrdues internes com la fricció, la resistència aerodinàmica i les pèrdues per histeresis.
Cal tenir en compte que, encara que els motors d'inducció monofàsics poden iniciar-se i funcionar sense càrrega, fer-los funcionar sense càrrega durant períodes llargs en aplicacions pràctiques pot conduir a sobrecalentaments o altres problemes potencials. Per tant, en dissenyar i utilitzar motors d'inducció monofàsics, és necessari tenir en compte el seu rendiment en diferents condicions de càrrega.