Definició de la font elèctrica
Una font és un dispositiu que converteix l'energia mecànica, química, tèrmica o altres formes d'energia en energia elèctrica. Com a element actiu de la xarxa, serveix per generar energia elèctrica.
En les xarxes elèctriques, els tipus principals de fonts són les fonts de tensió i les fonts de corrent:
Les fonts de corrent i tensió es classifiquen més endavant en fonts ideals i fonts pràctiques.
Font de tensió
Una font de tensió és un dispositiu de dos terminals que manté una tensió constant en qualsevol moment, independent de la corrent que se'n extreu. Això es coneix com a Font de Tensió Ideal, que presenta una resistència interna zero.
En la pràctica, les fonts de tensió ideals no existeixen. Les fonts amb una resistència interna inherent es denominen Fonts de Tensió Pràctiques. Aquesta resistència interna provoca una caiguda de tensió, reduint la tensió terminal. Quan més petita sigui la resistència interna (r) d'una font de tensió, més proper serà el seu comportament al d'una font ideal.
Les representacions simbòliques de les fonts de tensió ideals i pràctiques són les següents:
La Figura A mostrada a continuació mostra el diagrama de circuit i les característiques d'una font de tensió ideal:
La Figura B mostrada a continuació dona el diagrama de circuit i les característiques de la Font de Tensió Pràctica:
Exemples de fonts de tensió
Els exemples comuns de fonts de tensió inclouen piles i alternadors.
Font de corrent
Les fonts de corrent també es classifiquen en tipus ideals i pràctics.
Font de corrent ideal
Una font de corrent ideal és un element de circuit de dos terminals que proporciona una corrent constant a qualsevol resistència de càrrega connectada a través dels seus terminals. Notablement, la corrent suministrada roman independent de la tensió entre els terminals de la font, i presenta una resistència interna infinita.
Font de corrent pràctica
Una font de corrent pràctica es modela com una font de corrent ideal en paral·lel amb una resistència. Aquesta resistència en paral·lel pren en compte les limitacions del món real, com la fuga de corrent o les pèrdues interns. Les representacions simbòliques són les següents:
La Figura C mostrada a continuació, mostra les seves característiques.
La Figura D mostrada a continuació mostra les característiques de la Font de Corrent Pràctica.
Els exemples de fonts de corrent són les cèl·lules fotoelèctriques, les corrents de colector dels transistors.
