La reactància síncrona (Xₛ) és una reactància imaginària utilitzada per representar els efectes de tensió al circuit de l'armadura, deguts tant a la reactància de fuita real de l'armadura com a les variacions del flux magnètic a través de l'escletxa de l'aire causades per la reacció de l'armadura. De manera similar, la impedància síncrona (Zₛ) és una impedància fictícia que pren en compte els efectes de tensió de la resistència de l'armadura, la reactància de fuita i els canvis del flux magnètic a través de l'escletxa de l'aire causats per la reacció de l'armadura.
La tensió generada real consta de dos components: la tensió d'excitació (Eₑₓₑc), que seria induïda només pel camp d'excitació en l'absència de reacció de l'armadura, i la tensió de reacció de l'armadura (Eₐₚ), que reflecteix l'impacte de la reacció de l'armadura. Aquestes tensions es combinen per quantificar l'efecte de la reacció de l'armadura sobre la tensió generada, expressat com:Ea = Eexc + EAR.

La tensió induïda al circuit deguda als canvis de flux magnètic causats per la corrent de l'armadura és un efecte de reactància inductiva. Per tant, la tensió de reacció de l'armadura (Eₐₚ) és equivalent a una tensió de reactància inductiva, expressada per la següent equació:

La reactància inductiva (Xₐₚ) és una reactància fictícia que genera una tensió al circuit de l'armadura. En conseqüència, la tensió de reacció de l'armadura es pot modelar com un indutor connectat en sèrie amb la tensió generada internament.
A més dels efectes de la reacció de l'armadura, el voltatge de l'estator presenta autoinductància i resistència. Sigui:
La tensió terminal es expressa per la següent equació:

On:
Tant la reacció de l'armadura com els efectes de fuita manifesten-se com reactàncies inductives a la màquina. Aquests es combinen per formar una única reactància equivalent coneguda com la reactància síncrona de la màquina XS.

La impedància ZS a l'Equació (7) és la impedància síncrona, on XS denota la reactància síncrona.