Una bobina de Peterson, essencialment un reactor d'nucli ferromagnètic, es connecta entre el neutre d'un transformador i la terra. La seva funció principal és limitar la corrent de fàltia cap a terra de capacitiva que flueix quan ocorre una fàltia de línia a terra en una línia elèctrica. Aquesta bobina està dotada de preseles, el que permet ajustos per adaptar-se a les característiques de capacitancia del sistema elèctric. La reactància de la bobina de Peterson s'escull amb cura de manera que la corrent que passa pel reactor sigui igual a la petita corrent de càrrega de línia que fluiria cap a una fàltia de línia a terra.
Ara, considerem una fàltia de línia a terra (LG) que ocorre en la fase B al punt F, com es mostra en la figura següent. Quan aquesta fàltia ocorre, la tensió de línia a terra de la fase B cau a zero. Simultàniament, les tensions de les fases R i Y augmenten des dels seus valors de tensió de fase als valors de tensió de línia.

El resultat de ICR i ICY és IC.

Del diagrama de fasors

En condicions equilibrades

Quan la corrent capacitiva IC és igual a la corrent inductiva IL proporcionada per la bobina de Peterson, la corrent que flueix a través de la terra es converteix en zero. Com a conseqüència, la probabilitat de fàlties d'arc, una forma perillosa i persistent d'arc elèctric, es suprimeix completament. A través del mecanisme de terra neutral basat en la bobina de Peterson, la resistència de l'arc es redueix a un nivell extremadament baix, permetent que l'arc s'extingui automàticament en la majoria de circumstàncies. És per això que la bobina de Peterson també es coneix com a neutralitzador de fàlties a terra o bobina d'extinció d'arc. La bobina de Peterson es pot configurar de dues maneres en relació a la seva capacitat. Es pot dissenyar per a operacions de curt termini, típicament amb una capacitat per suportar la corrent especificada durant aproximadament 5 minuts. Alternativament, es pot enginyar per portar la seva corrent nominal de manera contínua. En tots dos casos, la bobina de Peterson juga un paper crucial en atenuar les fàlties transitories causades pels impactes de llamp. A més, reduïx significativament les baixades de tensió de línia a terra, millorant així la estabilitat i fiabilitat del sistema elèctric.