La inducció mútua és un fenomen en què una bobina es veu induïda en el seu EMF a causa de la variació de la corrent en una bobina adjacenta d'una manera que el flux de la corrent d'una bobina s'enllaça amb l'altra bobina.
La inductància mútua és la raó entre l'EMF induït en una bobina i la taxa de canvi de la corrent d'una altra bobina adjacenta de manera que les dues bobines estan en possibilitat d'enllaç de flux.
Cada vegada que hi ha una corrent variable en el temps en una bobina, el flux variable en el temps s'enllaçarà amb la mateixa bobina i causarà un EMF induït en la bobina. Aquest EMF es veu com una caiguda de tensió en la bobina o inductor. No obstant això, no és pràctic que una bobina s'enllaci només amb el seu propi flux variable. Quan una corrent variable en el temps flueix en una altra bobina colocada a prop de la primera, llavors el flux produït per la segona bobina també pot enllaçar-se amb la primera. Aquest enllaç de flux variable des de la segona bobina també induirà un EMF en la primera bobina. Aquest fenomen s'anomena inducció mútua i l'EMF induït en una bobina a causa de la corrent variable en el temps que flueix en qualsevol altra bobina s'anomena EMF induït mutuament. Si la primera bobina també està connectada a una font variable en el temps, l'EMF net de la primera bobina és el resultat de l'EMF induït i l'EMF induït mutuament.
Considerem una bobina amb autoiductància L1 i una altra bobina amb autoiductància L2. Ara considerarem que hi ha un nucli magnètic de baixa relutància que acopla aquestes dues bobines de manera que tot el flux creat per una bobina s'enllaça amb l'altra bobina. Això vol dir que no hi haurà cap fuga de flux en el sistema.
Ara aplicarem una corrent variable en el temps a la bobina 1 mantenint la bobina 2 en circuit obert. La tensió induïda en la bobina 1 serà
Ara mantindrem la primera bobina oberta i aplicarem una corrent variable en el temps a la bobina 2. Ara el flux produït per la bobina 2 s'enllaçarà amb la bobina 1 a través del nucli magnètic i, com a resultat, l'EMF induït en la bobina 1 serà
Aquí, M és el coeficient d'inducció mútua o, en curt, inductància mútua. Ara, sense pertorbar la font a la bobina 2, connectem una font de corrent variable en el temps a la bobina 1. En aquesta situació, hi haurà un EMF autogenerat en la bobina 1 a causa de la seva pròpia corrent i també un EMF induït mutuament en la bobina 1 per la corrent en la bobina 2. Així, l'EMF resultant induït en la bobina 1 és
L'EMF induït mutuament pot ser additiu o subtractiu depenent de la polaritat de la bobina. L'expressió de M és
Aquesta expressió només es justifica quan tot el flux creat per una bobina s'enllaça amb l'altra, però en la pràctica no sempre és possible enllaçar tot el flux d'una bobina amb l'altra. El valor de la inductància mútua real depèn de la quantitat real de flux d'una bobina que s'enllaça amb l'altra. Aquí, k és un coeficient que s'ha de multiplicar amb M per obtenir el valor real de la inductància mútua.
Com ja hem dit, si l'EMF induït mutuament serà additiu o subtractiu depèn de la polaritat relativa de les bobines acoblades mutuament. La polaritat relativa de dues o més bobines acoblades mutuament es denota pel conveni de punts. Es representa amb un punt en un extrem de la bobina. Si en un moment, la corrent entra a la bobina a través de l'extrem puntejat, llavors l'EMF induït mutuament en l'altra bobina tindrà la polaritat positiva a l'extrem puntejat d'aquesta. Es pot dir d'una manera diferent que si la corrent surt de la bobina a través de l'extrem puntejat, llavors l'EMF induït mutuament en l'altra bobina tindrà la polaritat negativa a l'extrem puntejat d'aquesta.
Font: Electrical4u.
Declaració: Respecteu l'original, els bons articles mereixen ser compartits, si hi ha infracció contacteu per eliminar.