Energia solar centralitzada vs distribuïda: Diferències clau
Diferències entre les plantes fotovoltaiques (PV) centralitzades i distribuïdes
Una planta fotovoltaica (PV) distribuïda es refereix a un sistema de generació d'energia que consta de diverses instal·lacions PV de petita escala distribuïdes en diversos llocs. En comparació amb les plantes PV centralitzades de gran escala tradicionals, els sistemes PV distribuïts ofereixen les següents avantatges:
Disposició flexible: Els sistemes PV distribuïts es poden instal·lar flexiblement basant-se en les condicions geogràfiques locals i la demanda d'electricitat—en espais diversos com terrats, aparcaments, llocs industrials, i més.
Connexió fàcil a la xarxa: Com que els sistemes PV distribuïts solen estar ubicats a prop de les càrregues elèctriques, minimitzen la distància de transmissió, reduint les pèrdues d'energia i el cost de construir infraestructures de transmissió a llarga distància, millorant així l'eficiència energètica global.
Capacitat de subministrament local d'electricitat: Aquests sistemes poden subministrar directament electricitat als usuaris propers, reduint la dependència de la xarxa principal i augmentant la fiabilitat local de l'electricitat.
Estabilitat i fiabilitat del sistema: Compost per múltiples unitats independents de petita escala, un sistema PV distribuït assegura que la fallada d'una unitat no impacti significativament tot el sistema—millorant la resiliència i l'estabilitat operativa generals.
Utilització d'energia renovable: La energia PV distribuïda captura l'energia solar mitjançant la tecnologia fotovoltaica, fent-ne una font d'energia neta i amiga de l'ambient que reduix la dependència dels combustibles fòssils.
Suport per a la transició energètica: L'adopció generalitzada de la energia PV distribuïda accelera la transformació de la mixtura energètica, disminueix la dependència de les fonts d'energia convencionals i contribueix al desenvolupament sostenible.
En canvi, les plantes PV centralitzades són instal·lacions de gran escala construïdes en àrees remotas amb alta irradiància solar (p. ex., deserts), on l'electricitat es genera en massa i es transmet a llarga distància als centres de càrrega mitjançant línies de transmissió d'alta tensió. Tot i que són eficients en escala, involucren pèrdues de transmissió més altes, una inversió més gran en infraestructures i menys flexibilitat en la selecció del lloc i la integració amb els usuaris finals.
