La vida útil dels motors AC es considera generalment més llarga que la dels motors DC, principalment degut a les diferències en la seva estructura i principis de funcionament. Específicament, els motors DC solen incloure escovines i còmutadors, components que poden desgastar-se durant l'operació i afectar la llargada de vida del motor. En canvi, els motors AC no tenen aquests components vulnerables, permetent teòricament una vida útil més llarga.
Escovines i còmutadors: els motors DC solen contenir escovines i còmutadors dins, que poden causar fricció i faïscades durant l'operació, provocant desgast i degradació del rendiment.
Requisits de manteniment: a causa de la presència d'escovines i còmutadors, els motors DC requereixen manteniment regular i substitució d'aquests components consumibles, augmentant els costos de manteniment i el temps d'aturada.
Disseny sense escovines: els motors AC solen no tenir escovines ni còmutadors, el que significa que no produeixen fricció ni faïscades durant l'operació, reduint el desgast i els requisits de manteniment.
Estructura simplificada: la estructura d'un motor elèctric AC és relativament simple, sense un mecanisme de còmut complex. Això no només redueix els costos de fabricació, sinó que també millora la fiabilitat i la llargada de vida.
Camp magnètic i moviment del conductor: el principi de funcionament d'un motor DC consisteix a generar un moment rotatori mitjançant un camp magnètic fix i conductors en moviment. Per mantenir la rotació contínua, la direcció de la corrent ha de ser canviada constantment per un còmutador.
Rendiment de control de velocitat: els motors DC poden assolir una regulació suau de la velocitat canviant la tensió d'entrada o la corrent d'excitació, però aquest tipus de control depèn de la funcionalitat del còmutador.
Camp del rotor: un motor AC produeix una força rotativa interactuant amb el camp magnètic rotatiu generat pels enrolaments del estator. Com que el camp del estator està girant, no cal un còmutador per canviar la direcció de la corrent.
Complexitat del control: encara que el control dels motors AC és relativament complex, sovint necessitant drives de freqüència variable per al control precís de la velocitat i el moment, aquest mètode de control ofereix major flexibilitat i eficiència.
Encara que l'anàlisi teòrica mostra que els motors AC poden tenir una vida útil més llarga, la vida útil real del motor també està afectada per diversos factors en les aplicacions pràctiques, incloent-hi l'entorn de treball, el nivell de manteniment, les condicions de càrrega, etc. Per tant, quan s'escull el tipus de motor, és necessari considerar de manera integral els requisits específics de l'aplicació i les condicions d'ús.
En resum, els motors elèctrics AC es consideren generalment que tenen una vida útil més llarga que els motors elèctrics DC a causa de la seva estructura simple, la falta de components desgastables i les avantatges en els principis de funcionament. No obstant això, en les aplicacions pràctiques, la tria del tipus de motor adequat requereix una avaluació integral basada en els escenaris d'aplicació específics i els requisits.