La reactància (també coneguda com a reactància elèctrica) es defineix com l'oposició al flux de corrent des d'un element del circuit degut a la seva inductància i capacitància. Una major reactància porta a corrents més petites per a la mateixa tensió aplicada. La reactància és similar a la resistència elèctrica, encara que difereix en diversos aspectes.
Quan un corrent altern passa pel circuit elèctric o element, la fase i l'amplitud del corrent canviaran. La reactància s'utilitza per calcular aquest canvi de fase i magnitud dels senyals de corrent i tensió.
Quan un corrent altern passa per l'element, l'energia es desa en l'element que conté reactància. L'energia es lliura en forma d'un camp elèctric o camp magnètic. En el camp magnètic, la reactància resisteix el canvi de corrent, i en el camp elèctric, resisteix el canvi de tensió.
La reactància és inductiva si allibera energia en forma de camp magnètic. I la reactància és capacitiva si allibera energia en forma de camp elèctric. A mesura que augmenta la freqüència, la reactància capacitiva disminueix, i la reactància inductiva augmenta.
Un resistor ideal té una reactància zero, mentre que els inductors i condensadors ideals tenen una resistència zero.
La reactància es denota com ‘X’. La reactància total és la suma de la reactància inductiva (XL) i la reactància capacitiva (XC).
Quan un element del circuit conté només reactància inductiva, la reactància capacitiva és zero i la reactància total;
Quan l'element del circuit conté només reactància capacitiva, la reactància inductiva és zero i la reactància total;
La unitat de la reactància és similar a la unitat de la resistència i la impedància. La reactància es mesura en Ohm (Ω).
La reactància inductiva es defineix com la reactància produïda degut a l'element inductiu (inductor). Es denota com XL. Els elements inductius s'utilitzen per emmagatzemar temporalment l'energia elèctrica en forma de camp magnètic.
Quan un corrent altern passa pel circuit, es crea un camp magnètic al voltant seu. El camp magnètic està canviant com a resultat del corrent.
El canvi en el camp magnètic induix un altre corrent elèctric en el mateix circuit. Segons la Llei de Lenz, la direcció d'aquest corrent és contrària al corrent principal.
Per tant, la reactància inductiva s'oposa al canvi de corrent a través de l'element.
Degut a la reactància inductiva, el flux de corrent resulta retardat i això crearà una diferència de fase entre els senyals de corrent i tensió. Per al circuit inductiu, el corrent arriba després de la tensió.