La regulació de tensió del transformador es pot aconseguir mitjançant la canvi de tàpia sota càrrega (OLTC) i la canvi de tàpia sense càrrega:
La regulació de tensió sota càrrega permet al transformador ajustar la seva posició de tàpia mentre està en funcionament, canviant així la relació de voltatges per regular la tensió. Hi ha dos mètodes: la regulació al final de la línia i la regulació al punt neutre. La regulació al final de la línia implica col·locar la tàpia al final de la línia de l'enrotllament d'alta tensió, mentre que la regulació al punt neutre col·loca la tàpia al final neutre de l'enrotllament d'alta tensió. La regulació al punt neutre reduïx els requisits d'aïllament per al commutador de tàpies, oferint avantatges tècnics i econòmics, però requereix que el punt neutre del transformador estigui solidament aterrada durant el funcionament.
La regulació de tensió sense càrrega implica canviar la posició de tàpia quan el transformador està desenergitzat o durant la mantenedora, ajustant la relació de voltatges per aconseguir la regulació de tensió.
Els commutadors de tàpies dels transformadors solen estar situats al costat d'alta tensió per les raons següents:
L'enrotllament d'alta tensió normalment està enrotllat a la capa exterior, fent que les connexions de tàpia siguin més accessibles i més fàcils d'implementar.
La corrent al costat d'alta tensió és menor, permetent seccions transversals menors per als conductors de tàpia i components de commutació, el que simplifica el disseny i redueix el risc de contacte deficient.
En principi, es poden proporcionar tàpies en qualsevol enrotllament, però es requereix una avaluació econòmica i tècnica. Per exemple, en grans transformadors de baixada de 500 kV, sovint es col·loquen tàpies al costat de 220 kV mentre que l'enrotllament de 500 kV roman fix.
