Prova de aterrament dels enllumenadors domèstics: 3 mètodes senzills

Objectiu de la puesta a tierra

• Puesta a tierra funcional del sistema (puesta a tierra de funcionament): En els sistemes elèctrics, es requereix una puesta a tierra per al funcionament normal, com la puesta a tierra del punt neutre. Aquest tipus de puesta a tierra s'anomena puesta a tierra de funcionament.

• Puesta a tierra de protecció: Les caixes metàl·liques dels equips elèctrics poden electrificar-se degut a l'averia d'aïllament. Per prevenir riscos d'electrocussió a les persones, es proporciona una puesta a tierra que s'anomena puesta a tierra de protecció.

• Puesta a tierra de protecció contra sobretensions: Es instal·la una puesta a tierra per a dispositius de protecció contra sobretensions —com parafulles, pararracades i gaps protectors— per eliminar els perills de sobretensió (p. ex., per llamps o sobretensions de commutació). Això s'anomena puesta a tierra de protecció contra sobretensions.

• Puesta a tierra de descàrrega electroestàtica (DE): Per a tanques de petroli inflamable, gas natural i conductes, es implementa una puesta a tierra per prevenir perillos causats per l'acumulació d'electricitat estàtica. Això s'anomena puesta a tierra estàtica.

Funcions de la puesta a tierra

• Prevenir la interferència electromagnètica (EMI): Com la puesta a tierra d'equips digitals i capes d'aïllament de cables RF per reduir el couplament electromagnètic i el soroll.

• Protegir contra tensions elevades i impulsos de llamp: La puesta a tierra de raqueteries d'equips i caixes d'aparells de comunicació evita danys als equips, instruments i personal per tensions elevades o impactos de llamp.

• Suportar l'operació dels sistemes de comunicació: Per exemple, en els sistemes repetidors de cabells submarins, el sistema de alimentació remota utilitza una configuració conductor-a-terra, que requereix una puesta a tierra fiable.

Selecció correcta de mètodes i principis de mesura de la resistència de puesta a tierra

Es fan servir diversos mètodes habituals per a mesurar la resistència de puesta a tierra: mètodes de 2 fils, 3 fils, 4 fils, mordassa única i doble mordassa. Cada un té característiques distintives. La selecció del mètode adequat assegura resultats precisos i fiables.

(1) Mètode de 2 fils

• Condició: Requereix un punt de referència ben anclat conegut (p. ex., conductor PEN). El valor mesurat és la suma de la resistència de puesta a tierra provada i la resistència de puesta a tierra de referència. Si la resistència de referència és significativament menor, el resultat aproxima la resistència de puesta a tierra provada.

• Aplicació: Adequat per a zones urbanes amb edificis densos o superfícies sel·lades (p. ex., formigó) on no és pràctic implantar puntes de terra.

• Cablització: Connecteu E+ES al punt de prova, i H+S a la puesta a tierra coneguda.

(2) Mètode de 3 fils

• Condició: Requereix dos electrodes auxiliars: una sonda de corrent (H) i una sonda de tensió (S), cada una separada com a mínim 20 metres de l'electrode de prova i entre si.

• Principi: Es injecta una corrent de prova entre l'electrode de prova (E) i la puesta a tierra auxiliar (H). Es mesura la caiguda de tensió entre l'electrode de prova i la sonda de tensió (S). El resultat inclou la resistència dels cables de prova.

• Aplicació: Puestas a tierra de fundaments, obres de construcció i sistemes de protecció contra llamps.

• Cablització: Connecteu S a la sonda de tensió, H a la puesta a tierra auxiliar, i E+ES junts al punt de prova.

(3) Mètode de 4 fils

• Descripció: Similar al mètode de 3 fils, però elimina l'influència de la resistència dels cables connectant E i ES separatament i directament al punt de prova.

• Avantatge: Mètode més precís, especialment per a mesures de baixa resistència.

• Aplicació: Mesures de alta precisió en laboratoris o sistemes de puesta a tierra crítics.

(4) Mètode de mordassa única

• Condició: Mesura punts de puesta a tierra individuals en un sistema multi-anclat sense desconnectar la connexió de puesta a tierra (per evitar riscos de seguretat).

• Aplicació: Ideal per a sistemes de puesta a tierra multi-punts on no es permet la desconnexió.

• Cablització: Utilitzeu una mordassa de corrent per mesurar la corrent que flueix a través del conductor de puesta a tierra.

(5) Mètode de doble mordassa

• Condició: Utilitzat en sistemes multi-anclats sense necessitat de puntes de terra auxiliars. Mesura la resistència d'un punt de puesta a tierra individual.

• Cablització: Utilitzeu mordasses de corrent especificades pel fabricant connectades a l'instrument. Enclavileu ambdós probes al voltant del conductor de puesta a tierra, amb un espai mínim de 0,25 metres entre mordasses.

• Avantatge: Ràpid, segur i convenient per a proves in situ en xarxes de puesta a tierra complexes.

Com provar la puesta a tierra en una claueta domèstica

Hi ha tres mètodes simples:

Mètode 1: Prova de resistència (amb la llum tancada)

• Tanca la llum.

• Utilitza un multimetre en mode resistència (Ω) o continuïtat.

• Connecta un extrem d'un fil llarg al terminal de puesta a tierra (C) de qualsevol claueta.

• Connecta l'altre extrem a una probe del multimetre.

• Toqueu l'altra probe al barra de puesta a tierra principal del quadre elèctric.

• Si el multimetre mostra continuïtat o una resistència ≤ 4 Ω, la puesta a tierra és normal.

Mètode 2: Prova de tensió (amb la llum encesa)

• Utilitza un multimetre en mode tensió AC.

• Per a una claueta de tres pinzes estàndard de 220V, etiqueteu:

• A = Fase (L)

• B = Neutre (N)

• C = Puesta a tierra (PE)

• Mesura la tensió entre A i B (L-N).

• Mesura la tensió entre A i C (L-PE).

• Si la tensió L-N és lleugerament superior a L-PE (diferència ≤ 5V), la puesta a tierra probablement és normal.

• Després canvia a mode resistència o continuïtat i mesura entre B i C (N-PE).

• Si hi ha continuïtat o resistència ≤ 4 Ω, la puesta a tierra és normal.

Mètode 3: Prova de trip directe (requereix DFI funcional)

• Assegura't que el circuit està protegit per un dispositiu de corrent residual (DFI) o interruptor de falla a terra (GFCI) en funcionament.

• Agafa un fil i breument cortocircuita el terminal de fase (L) amb el terminal de puesta a tierra (PE) de la claueta.

• Si el DFI/GFCI dispara immediatament, el sistema de puesta a tierra és funcional i el mecanisme de protecció funciona correctament.