Mètodes de prova de cables | Tècniques de detecció i localització d'errors

I. Mètodes per a la prova i inspecció dels cables:

• Prova de resistència a l'isolament: Utilitzeu un tester de resistència a l'isolament per mesurar el valor de la resistència a l'isolament del cable. Un valor alt de resistència a l'isolament indica un bon isolament, mentre que un valor baix pot indicar problemes d'isolament que requereixen una investigació més detallada.

• Prova de suport de tensió: Apliqueu una prova de tensió elevada utilitzant un tester de tensió elevada per verificar si el cable pot suportar una tensió elevada en les seves condicions d'operació nòminal. En circumstàncies normals, el cable hauria de suportar una tensió de prova superior a la seva tensió nòminal sense esclatar.

• Prova de resistència: Utilitzeu un ohmmetre per mesurar la resistència del cable. Aquesta prova avalua la resistència entre conductors. Generalment, el valor de la resistència del cable hauria de estar dins d'un rang especificat.

• Prova de curto-circuit: Utilitzeu un detector de curto-circuit per comprovar si hi ha faults de curto-circuit al cable, com ara shorts entre conductors o faults a terra.

• Prova de localització de faults: Quan existeixi un fault al cable, utilitzeu un localitzador de faults per determinar la posició exacta del fault. Els mètodes comuns de localització de faults inclouen la Reflectometria en el Domini Temporal (TDR) i la Reflectometria en el Domini de Freqüència (FDR).

• Prova de termografia: Utilitzeu un càmera tèrmica infraroja per escanejar el cable i detectar possibles punts calents locals. Els punts calents sovint són indicadors de problemes de cable, com ara corrent excessiva, contacte deficient o fallida de l'isolament.

II. Mètodes per a la localització de faults de cable:

• Mètode d'inspecció visual: Primer, inspecteu l'exterior del cable en cerca de danys visibles, com ara tallades, fissures o envejeciment. Presteu atenció als joints de cable i les seccions d'isolament per comprovar si hi ha allargaments, danys o deteriorament.

• Mètode de prova de resistència a l'isolament: Utilitzeu un tester de resistència a l'isolament per realitzar mesures de resistència a l'isolament. Un valor baix de resistència a l'isolament pot indicar faults d'isolament (per exemple, isolament daurat o ingressió d'humitat), que podrien conduir a fallides del circuit.

• Mètode de prova de suport de tensió elevada: Utilitzeu un tester de tensió elevada per realitzar una prova de suport de tensió, generalment al voltant de 1,5 vegades la tensió nòminal. Si el cable suporta amb èxit la prova sense esclatar, indica que no hi ha cap fault d'isolament; en cas contrari, pot existir un fault d'isolament.

• Mètode de prova de resistència AC/DC: Utilitzeu un tester de resistència AC/DC per mesurar tant la resistència AC com DC del cable. Aquesta prova comprova la resistència a terra i la resistència entre conductors.

• Prova de localització de faults: Quan hi hagi un fault, utilitzeu un localitzador de faults per determinar la posició exacta del fault. Els mètodes comuns inclouen la Reflectometria en el Domini Temporal (TDR) i la Reflectometria en el Domini de Freqüència (FDR).

• Mètode de termografia: Utilitzeu un càmera tèrmica infraroja per escanejar el cable i detectar punts calents locals, ajudant a identificar possibles ubicacions de faults.

• Mètode de prova de circuit obert: Realitzeu una prova de circuit obert desconnectant o reconnectant diferents seccions de cable per comprovar la continuïtat, identificant així possibles punts de circuit obert.

La selecció dels mètodes de trobada de faults de cable hauria de basar-se en les condicions reals. Sense els instruments, equips o coneixements necessaris, es recomana buscar l'ajuda de professionals qualificats.