En les línies d'electrificació, una connexió de tipus "π" implica interrompre la línia original des de la Subestació A a la Subestació B i inserir la Subestació C, formant una configuració en forma de "π". Després de la connexió "π", la línia original es divideix en dues línies d'electrificació independents. Seguint la connexió "π", les Subestacions B i C poden ser alimentades per la Subestació A (en aquest cas, la Subestació C rep energia a través d'un alimentador des de la barra de bus de la Subestació B, o possiblement d'un altre punt de tensió dins de la Subestació B); alternativament, la Subestació C pot ser alimentada per una altra subestació, formant una configuració d'abastiment en xarxa en bucle entre les Subestacions B i C. Com es mostra a la figura següent:

En les línies d'electrificació, una connexió de tipus "T" implica connectar-se a una línia existent des de la Subestació A a la Subestació B en un cert punt sense interrompre la línia original, i connectar una nova branca a la Subestació C. Després de la connexió "T", la línia d'electrificació original forma una branca, similar a una bifurcació en la carretera. La connexió "T" no crea dues línies d'electrificació independents; teòricament, roman una única línia d'electrificació. En aquesta configuració, tant la Subestació B com la Subestació C són típicament alimentades per la Subestació A. Com es mostra a la figura següent:

El punt comú entre la connexió "T" i la connexió "π" és que ambdues són mètodes per captar energia per abastir un tercer.