Què són els Suports de Línia?

Definició

Els suports de línia es referen a diverses estructures, com pòsties o torres, que s'utilitzen per sostenir línies elèctriques aèries. Aquestes estructures juguen un paper crucial en la transmissió d'energia elèctrica. Asseguren una separació adequada entre els conductors i mantenint una distància prescrita entre els conductors i les components a terra. A més, mantenent la clearance al terra especificada, que es determina per consideracions elèctriques i mecàniques.

Tipus de Suports de Línia

Els requisits clau per als suports de línia són un baix cost, gastos de manteniment mínims i una llarga vida útil. Els suports de línia es poden fabricar amb fusta, formigó, acer o aluminis. Es classifiquen principalment en dos tipus:

• Pòstia Elèctrica

• Torre Elèctrica

Els detalls d'aquests tipus es detallen a continuació.

1. Pòstia Elèctrica

Una pòstia elèctrica és una estructura utilitzada per sostenir línies de transmissió amb tensions relativament baixes (no superiors a 115 kV). Normalment es construeix amb fusta, formigó o acer. Les pòsties elèctriques es poden dividir en tres subtipus principals, que es descriuen detalladament a continuació.

Tipus de Pòsties Elèctriques

La selecció d'una pòstia elèctrica depèn de factors com el cost, les condicions ambientals i la tensió de la línia. Les pòsties elèctriques es classifiquen principalment en els següents tipus:

a. Pòsties de Fusta

Les pòsties de fusta són un dels suports de línia més econòmics i són adequades per a línies amb trams curts i baixa tensió. No obstant això, tenen limitacions en termes d'alçada i diàmetre. Quan es necessita més força, es fan servir estructures de doble pòstia en forma de A o H.

Pòsties de Fusta

Les pòsties de fusta tenen una característica natural aïllant, que reduix la probabilitat de flashovers causats pel llamp. No obstant això, un inconvenient significatiu és que la seva força i durabilitat són poc previsibles.

Pòsties de Formigó

Les pòsties de formigó ofereixen una força superior a les de fusta i sovint es fan servir com a substitut. Tenen una vida útil més llarga degut a la minimització de la degradació i també tenen gastos de manteniment baixos. No obstant això, les pòsties de formigó són bastant pesades, i la seva naturalesa fràgil les fa vulnerables a danys durant la càrrega, descàrrega, transport i procés d'erectació.

Els reptes associats al manejament i transport de les pòsties de formigó es poden mitigar utilitzant suports de formigó pretensat. Aquests es poden fabricar en seccions i després assemblar al lloc de construcció. Les pòsties de formigó pretensat no només són més duradores, sinó que també requereixen menys material en comparació amb altres tipus de pòsties.

Pòsties d'Acer

Per a aplicacions de baixa i mitjana tensió, sovint es fan servir pòsties tubulars d'acer o suports d'acer Grider. Les pòsties d'acer permeten trams més llargs, però cal galvanitzar-les o pintar-les regularment per protegir-les contra la corrosió, el que resulta en gastos de manteniment elevats.

Torrers Elèctrics

Un torre elèctric és una estructura dissenyada per portar línies de transmissió de alta tensió (superior a 230 kV). Aquests tors normalment es construeixen amb aluminis o acer, materials que proporcionen la força necessària per sostenir conductors elèctrics pesants. Els tors elèctrics es poden classificar ampliament en diversos tipus, com es descriu a continuació.

Tipus de Tors de Suport

Les línies de alta i ultra-alta tensió requereixen separacions significatives d'aire i terra. També implicen càrregues mecàniques substancials i costos d'aïllament. Per abordar aquests requisits, els tors utilitzats per a aquestes línies sovint presenten trams llargs. La construcció de trams llargs pot reduir significativament els costos d'aïllament ja que es necessiten menys suports. Aquests tors, normalment de ferro o aluminis, també tenen una menor probabilitat de trencament. Es classifiquen com segueix:

a. Tors Autoportants

Els tors autoportants es poden dividir en dues subcategories: tors de base ampla i tors de base estreta. Els tors de base ampla solen tenir una estructura reticular (en creu) amb connexions rostides, i cada peu té la seva pròpia fundació independent. En canvi, els dissenys de base estreta utilitzen una construcció reticular (en creu) feta de seccions d'angle, canal o tubular d'acer, que es connecten amb boltes o soldadura. Els tors autoportants també es poden classificar basant-se en la seva funció:

• Torre Tangencial: Utilitzada per a trams rectes de la línia de transmissió, aquestes tors solen estar equipades amb aïlladors de suspensió.

• Torre de Desviació: Utilitzada quan la línia de transmissió canvia de direcció.

Per a aquests tors, s'utilitzen aïlladors de tensió. Tenen una base més ampla i components estructurals més forts, i són més caros en comparació amb les tors tangencials. Els dissenys de base estreta consumen menys acer o aluminis que els tors de base ampla, però els seus costos de fundació són més elevats. La tria entre els dos es determina per factors com els costos del material, els gastos de fundació i els requisits de dret de passatge.

b. Tors Guarnidors o Sustentadors

Aquests tors solen ser del tipus portal o V. En tots dos casos, presenten dos suports que es connecten a la part superior mitjançant un braç de creu i estan equipats amb quatre cables guarnidors.

En l'estructura del torre guarnidor o sustentador de tipus portal, cada suport es ancorat de manera independent a la seva pròpia fundació. Aquest disseny proporciona una base estable i individual per a cada component vertical. En canvi, la configuració de suport V té una configuració més distintiva. Aquí, els dos suports es troben i reposen a un angle entre ells, compartint un únic i més robusta fundació de punxada. Aquest disseny d'única fundació, encara que diferent de les fundacions independents de l'estructura de portal, ofereix una solució única per distribuir la càrrega del torre i assegurar la estabilitat, encara que requereix una fundació més substancial i especialitzada degut a les forces concentrades que actuen sobre ella.

La força d'aquestes construccions de doble pòstia pot variar de dos a quatre vegades la d'una pòstia individual. La construcció de tipus H es fa servir comunament per a pòsties de quatre terminals o aquelles que suporten maquinari de commutació i transformadors.