La raó principal per la qual les línies d'altes tensions no estan aterrades als dos extrems és evitar els errors de terra i assegurar la seguretat i la fiabilitat del sistema elèctric. Aquí hi ha algunes raons més detallades:
Prevenció d'errors de terra: Si les línies d'altes tensions estiguessin aterrades als dos extrems, qualsevol falla d'aïllament o contacte accidental amb el terra podria crear una via directa per a la corrent elèctrica cap a la terra, provocant un error de terra. Això pot resultar en danys significatius a l'equipament i riscos potencials per a les persones.
Estabilitat de tensió: No aterrando els dos extrems, el sistema pot mantenir millor la seva estabilitat de tensió. L'aterrament només en un punt (o utilitzant un sistema neutral aïllat) ajuda a minimitzar els efectes de les càrregues desequilibrades i reduir el risc de condicions de sobretensió.
Reducció del risc d'interferència electromagnètica: Els sistemes sense aterrar poden reduir la interferència electromagnètica (EMI), que pot afectar els dispositius electrònics i els sistemes de comunicació propers.
Facilitat de detecció d'errors: En sistemes on el neutre no està aterrado, un error de fase única a terra no causaria immediatament un curtcircuït. Això permet una detecció i localització més fàcils de l'error sense causar un apagada total del sistema.
Protecció contra els impactes de llamp: Les línies d'altes tensions sovint estan exposades als impactes de llamp. Un sistema sense aterrar pot resistir millor les sobretensions transitories causades pels llamps sense causar danys extensos.
Eficiència econòmica: No aterrando els dos extrems també pot ser més econòmic, ja que reduix la necessitat d'una infraestructura d'aterrament extensa i el manteniment.
En resum, no aterrando els dos extrems de les línies d'altes tensions contribueix a millorar la seguretat, la fiabilitat i l'eficiència del sistema.