Definició: La fusió de fibres òptiques és una tècnica utilitzada per connectar dues fibres òptiques. En el camp de la comunicació per fibra òptica, aquesta tècnica s'utilitza per crear enllaços òptics llargs, facilitant la transmissió superior i a llarga distància del senyal òptic. Els fusors són essencialment couplers que establixen una connexió entre dues fibres o paquets de fibres. Quan es fusionen dues fibres òptiques, cal tenir en compte factors com la geometria de la fibra, l'alineació adequada i la resistència mecànica.
Tècniques de Fusió de Fibres Òptiques
Hi ha principalment tres tècniques per a la fusió de fibres òptiques, que són les següents:

Fusió Tèrmica
La fusió tèrmica és una tècnica que crea una connexió permanent (de llarga durada) entre dues fibres òptiques. En aquest procés, les dues fibres es junten tèrmicament. Un instrument elèctric, que funciona com un arc elèctric, és essencial per establir aquesta connexió tèrmica.
Primer, les dues fibres es col·loquen amb precisió i s'alineen dins d'un suport de fibra. Un cop completada l'alineació, s'activa l'arc elèctric. Quan es posa en marxa, genera energia que escalfa la junta. Aquest escalfament fon els extrems de les fibres, permetent que es fusionin.
Després de la fusió de les fibres, la seva junta es protegeix cobrint-la amb una màniga de polietilè o una cobertura de plàstic. La figura següent il·lustra la fusió tèrmica d'una fibra òptica:

Utilitzant la tècnica de fusió tèrmica, les pèrdues generades en la fusió són extremadament baixes. Per a les fibres òptiques de mode únic i multimode, la gamma de pèrdues és entre 0,05 i 0,10 dB. Una tècnica amb aquestes pèrdues mínimes és molt pràctica i útil, ja que només es perd una part negligible de la potència transmesa.
No obstant això, durant la fusió tèrmica, el subministrament de calor ha de ser regulat amb cura. Això és degut al fet que el calor excessiu pot resultar en una junta fràgil.
Fusió Mecànica
La fusió mecànica inclou les següents dues categories:
Fusió en Raoneta V
En aquesta tècnica de fusió, primer s'escull una subtrat en forma de raoneta V. Els extrems de les dues fibres òptiques es col·loquen dins de la raoneta. Un cop les fibres estiguin correctament alineades dins de la raoneta, es fusionen utilitzant un adhesiu o un gel d'índex d'emparellament, que assegura la connexió.El subtrat en forma de V es pot fer de plàstic, silici, ceràmica o metall.La figura següent il·lustra la tècnica de fusió en raoneta V de fibres òptiques:

No obstant això, aquesta tècnica produeix pèrdues de fibra més altes en comparació amb la fusió tèrmica. Aquestes pèrdues depenen principalment dels diàmetres del nucli i la cladding, així com de l'alineació posicional del nucli respecte al centre.
Es nota que les dues fibres no formen una connexió contínua i suau com en el mètode anteriorment discutit, i la junta és semi-permanent.
Fusió amb Tub Elàstic
Aquesta tècnica utilitza un tub elàstic per a la fusió de fibres, principalment aplicat a les fibres òptiques multimode. Les pèrdues de fibra aquí són gairebé comparables a les de la fusió tèrmica, però requereix menys equips i habilitats tècniques que la fusió tèrmica.La figura següent il·lustra la tècnica de fusió amb tub elàstic:

El material elàstic és normalment cau, amb un forat petit de diàmetre lleugerament més petit que el de la fibra a fusionar. Tots dos extrems de la fibra es converteixen en còncavs per facilitar la inserció fàcil al tub. Quan es introduceix una fibra amb un diàmetre lleugerament més gran que el forat, el material elàstic exerceix una força simètrica, expandint-se per acomodar la fibra. Aquesta simetria assegura una alineació precisa entre les dues fibres. La tècnica permet la fusió de fibres de diferents diàmetres, ja que les fibres s'alineen automàticament a l'eix del tub.
Avantatges de la Fusió de Fibres
Inconvenients de la Fusió de Fibres