Què és la regulació de línia?
Definició: La regulació de tensió (o regulació de línia) fa referència a la variació de tensió al extrem receptor d'una línia de transmissió quan es treu la càrrega completa amb un factor de potència especificat, mantenint constant la tensió a l'extrem emissor. En termes més simples, és el canvi percentual en la tensió al final de la càrrega quan es passa d'un estat sense càrrega a un estat de càrrega completa. Aquest paràmetre s'expressa com una fracció o percentatge de la tensió al final receptor, sent un indicador crític per avaluar l'estabilitat i el rendiment dels sistemes elèctrics de potència.
La regulació de línia es dóna per l'equació mostrada a continuació.
Aquí, ∣Vrnl∣ representa la magnitud de la tensió al final receptor sense càrrega, i |Vrfl| representa la magnitud de la tensió al final receptor amb càrrega completa.
La regulació de tensió de línia es veu influenciada pel factor de potència de la càrrega:
Aquest fenomen subratlla com el flux de potència reactiva—dictat pel factor de potència—altera la distribució de tensió a la línia de transmissió.
Regulació de Línia per a Línies Curtes:
Per a una línia de transmissió curta, la tensió al final receptor sense càrrega ∣Vrnl∣ és igual a la tensió a l'extrem emissor ∣VS∣ (assumint que no hi ha efectes significatius de potència reactiva). Amb càrrega completa,
El mètode més simple per mesurar la regulació de línia implica connectar tres resistors en paral·lel a la font d'alimentació. Dos resistors estan connectats a un interruptor, mentre que el tercer està connectat directament a la font. Els valors dels resistors són seleccionats de manera que el resistor connectat directament tingui una gran resistència, mentre que els altres dos (connectats en paral·lel a través de l'interruptor) tenen valors nominals. Un voltmetre col·locat en paral·lel amb cada resistor mesura la tensió a través de cada línia, proporcionant dades per calcular la regulació de tensió de línia.
