Les fonts d'energia es divideixen en dues categories:
Fonts primàries no convencionals, com l'energia geotèrmica, l'energia solar, les marees i ones oceàniques, el vent, i així successivament.
Fonts secundàries convencionals inclouen combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural, així com l'energia hidràulica i nuclear.
Central tèrmica
Central hidroelèctrica
Central diesel
Central nuclear
Central de turbina de gas
Central magnetohidrodinàmica.
Una central tèrmica quema combustible (que pot incloure carbó o gas) per generar calor, que després es converteix en vapor. El vapor impulsa una turbina, que a la vegada alimenta un generador per generar electricitat.
Circuit de carbó i cendra
Circuit d'aire i gasos de forja
Circuit d'aigua d'alimentació i vapor
Circuit d'aigua de refrigeració.
L'equipament que impulsa el generador elèctric o proporciona potència mecànica al generador es coneix com a motor principal.
El circuit d'aire i gasos de forja inclou
Ventilador de traç força,
Pre-calentador d'aire,
Caldera,
Forn,
Supercalefactor,
Economitzador,
Col·lector de pols,
Ventilador de traç induït, i
Xemeneia.
El circuit d'aigua d'alimentació i vapor consta d'un
Bomba d'alimentació,
Economitzador
Tambor de caldera supercalefactor,
Turbina, i
Condensador.
Urani,
Plutoni, i
Torium
són entre els combustibles més regularment utilitzats.
Podria ser U-235, U-238, Pu-236, o Th-232.
L'urani és ampliament seleccionat degut al seu punt de fusió elevat.
Els panells solars en un sistema solar connectat a la xarxa converteixen la llum solar en electricitat contínua (CC). Els inversors converteixen la electricitat CC en corrent alternada (CA), que després es lliura a la xarxa elèctrica. La electricitat generada pot ser utilitzada directament pel consumidor (o) alimentar la xarxa.
La distribució de càrrega és el procés d'optimitzar i controlar la generació i transmissió d'energia per satisfer la demanda d'electricitat. Inclou avaluacions sobre el compromís d'unitats, la distribució econòmica i el control de la freqüència de càrrega.
Les centrals supercrítiques funcionen a pressions i temperatures més altes, resultant en una major eficiència que les centrals subcrítiques. Utilitzen característiques millorades de vapor per maximitzar l'eficiència tèrmica.
Taxa de calor,
Eficiència,
Disponibilitat,
Factor de capacitat, i
Nivells de contaminació
són indicadors clau de rendiment per a les centrals elèctriques.
Una central hidroelèctrica utilitza l'energia potencial de l'aigua continguda en una presa. L'aigua flueix a través de turbinas, que fan girar generadors per generar energia.
Avantatges: L'abundància i el baix cost del carbó el fan una font de combustible desitjable.
Desavantatges: Les limitacions inclouen la contaminació ambiental, les emissions i la necessitat de sistemes de control d'emissions millorats.
Un generador sincronitzat és un que funciona en paral·lel amb altres generadors en un sistema elèctric. És essencial per assegurar la estabilitat de la xarxa, la compartició de càrrega i un subministrament d'energia consistent.
Un sistema PV solar inclou
Panells solars,
Inversors,
Estructura de muntatge,
Cablage elèctric, i
Sistema de monitorització.
Una central de turbines de gas comprimeix l'aire, ho mescla amb combustible i ho fa arder en una cambra de combustió. Els gasos calents flueixen a través d'una turbina, fent girar un generador per generar energia.