
En els interruptors de corrent alta (IC), es fan servir diversos mètodes de protecció per abordar la tensió de recuperació transitori (TRV) i altres fenòmens de sobretensió. A continuació, es presenten alguns mètodes de protecció típics juntament amb les seves avantatges i desavantatges:
Avantatges: Proporciona una atenuació addicional durant l'obertura de l'interruptor, el que ajuda a suprimir les sobretensions.
Desavantatges:
Complexitat mecànica incrementada: El resistor d'obertura augmenta significativament la complexitat mecànica de l'interruptor, especialment per als interruptors SF6 de pressió única, fent-ho tècnicament i econòmicament inviable.
No elimina les re-ignicions: Encara amb un resistor d'obertura, les re-ignicions poden seguir ocorrent.
Avantatges: Efectiu només per a interruptors que produeixen picos de sobretensió superiors al nivell de protecció del pararrayos.
Desavantatges: Limitat a tipus específics d'interruptors, i la seva eficàcia és restringida; no pot ser aplicat ampliament.
Avantatges: Proporciona un cert nivell de protecció contra sobretensions durant l'obertura de l'interruptor.
Desavantatges:
Complexitat incrementada: Afegir un pararrayos augmenta la complexitat general de l'interruptor.
Requisits de resistència elevats: El pararrayos ha de poder suportar les forces associades a l'operació de l'interruptor.
No elimina les re-ignicions: Si bé redueix la probabilitat de re-ignicions, aquestes encara poden ocorrer a nivells de baixa tensió.
Avantatges: Pot reduir l'impacte de les sobretensions en determinades situacions.
Desavantatges:
No efectiu per ICs no vacuums: Els condensadors de sobretensió tenen poc efecte en la corrent de tall en interruptors diferents als de tipus vacuum.
Augmenta la corrent de tall: Pot conduir a un increment de la corrent de tall, però no necessàriament a un increment dels pics de sobretensió.
No elimina les re-ignicions: No elimina les re-ignicions i pot reduir el temps mínim d'arc, de manera que la probabilitat de re-ignicions roman inalterada.
Requisits espacials: Requereix espai addicional per a la instal·lació.
Avantatges: Adequat per a interruptors mecànicament consistents amb temps mínims d'arc adequats, optimitzant les operacions de commutació en condicions específiques.
Desavantatges:
Àmbit d'aplicació limitat: Només aplicable a interruptors mecànicament consistents, i algunes aplicacions requereixen operació independent de pols, incrementant la complexitat.
Avantatges: Augmentant la classificació de tensió de l'interruptor, s'incrementa la seva capacitat per suportar sobretensions.
Desavantatges:
Cost incrementat: Els interruptors amb classificació de tensió superior són més caros.
Requisits espacials incrementats: Requereix més espai per a la instal·lació.
Cada mètode de protecció contra sobretensions té el seu propi conjunt d'avantatges i limitacions. La elecció del mètode depèn de l'aplicació específica, el tipus d'interruptor i els requisits operatius. Per exemple, mentre que un resistor d'obertura pot proporcionar atenuació efectiva, no és viable per a tots els tipus d'interruptors degut a la seva complexitat mecànica. De manera similar, els pararrayos i els condensadors de sobretensió ofereixen protecció, però amb una major complexitat i requisits espacials. La commutació controlada és adequada per a escenaris específics, mentre que un interruptor amb classificació de tensió superior proporciona una millor protecció contra sobretensions, però a un cost i requisit espacial més elevats.