Distinció
Resistència: impedeix la corrent elèctrica i dissipa energia.
Inductància: Emmagatzema energia del camp magnètic i s'oposa als canvis de corrent.
Condensadors: Emmagatzemen energia del camp elèctric i s'oposen als canvis de tensió.
Tensió: La força que impulsa el flux de l'electricitat.
Corrent: El flux de càrrega, indicant la velocitat amb què flueix la càrrega.
Potència: El treball realitzat per unitat de temps, indicant la velocitat de conversió d'energia.
Definició de resistència
La resistència és una quantitat física en un circuit que impedeix el flux de la corrent. Els elements resistius (com els resistors) poden convertir l'energia elèctrica en calor.
Peculiaritat
Obstrucció de la corrent: La resistència impedeix el pas de la corrent, i més gran sigui el valor, més forta serà l'obstrucció.
Components dissipadors d'energia: Els resistors són components dissipadors d'energia, i la corrent que passa pels resistors genera calor.
Llei d'Ohm: La relació entre la tensió V, la corrent I i la resistència R segueix la llei d'Ohm V=IR.
Aplicació
Limitació de la corrent: Utilitzat per limitar la corrent i protegir altres components en el circuit.
Divisió de tensió: Utilitzat per construir circuits de divisió de tensió.
Filtre: Utilitzat en conjunt amb condensadors per construir filtres RC.
Definició d'inductància
L'inductància es refereix a la capacitat d'emmagatzemar energia del camp magnètic en un circuit. Un inductor (com un inductor o bobina) crea una força electromotriu contrària quan la corrent canvia, impedeint així que la corrent canvii.
Peculiaritat
Emmagatzematge d'energia del camp magnètic: els inductors emmagatzemen energia del camp magnètic, més gran sigui el valor, més forta serà la capacitat d'emmagatzematge.
Anti-canvi de corrent: L'inductor s'oposa al canvi de corrent, és a dir, es genera una força electromotriu contrària quan la corrent augmenta, i s'allibera energia quan la corrent disminueix.
Reactància inductiva: En circuits CA, els inductors produeixen reactància inductiva XL=2πfL, on f és la freqüència.
Aplicació
Filtre: Utilitzat per construir filtres LC per filtrar els components de freqüència alta en senyals CA.
Emmagatzematge d'energia: Utilitzat en fonts d'alimentació commutades per emmagatzemar energia i suavitzar la corrent.
Bobina de estrangulament: Utilitzada per impedir el pas de senyals de freqüència alta, mentre permet el pas de senyals CC.
Capacitància (C)definició
La capacitància és la capacitat d'emmagatzemar energia del camp elèctric en un circuit. Elements capacitius (com els condensadors) es carreguen o descarreguen quan la tensió canvia, emmagatzemant o alliberant energia del camp elèctric.
Peculiaritat
Emmagatzematge d'energia del camp elèctric: Els condensadors emmagatzemen energia del camp elèctric, i més gran sigui el valor, més forta serà la capacitat d'emmagatzematge.
Anti-canvi de tensió: El condensador s'oposa al canvi de tensió, és a dir, es carrega quan la tensió augmenta i es descarrega quan la tensió disminueix.
Reactància capacitiva: En un circuit CA, un condensador produeix una reactància capacitiva XC= 1/2πfC, on f és la freqüència.
Aplicació
Filtre: Utilitzat per construir filtres RC per filtrar els components de freqüència baixa en senyals CA.
Acoblament: Utilitzat per aïllar l'acoblament directe i transmetre senyals CA.
Emmagatzematge d'energia: Utilitzat per emmagatzemar energia, com per exemple, emmagatzemar energia en un llamp de càmera.
Tensió (V)definició
La tensió es refereix a la diferència de potencial entre dos punts en un circuit, indicant la direcció i intensitat del moviment de càrrega. La tensió és la força que impulsa el flux de l'electricitat.
Peculiaritat
Diferència de potencial: La tensió és la diferència de potencial elèctric, que es mesura en volts (V).
Impulsora de corrent: La tensió és la causa del flux de corrent.
Font d'alimentació: La font d'alimentació (per exemple, bateria, generador) proporciona tensió.
Aplicació
Font d'alimentació: Proporciona energia elèctrica en el circuit.
Mesura: Utilitzada per mesurar la diferència de potencial en un circuit.
Corrent (I)definició
La corrent es refereix al flux de càrrega, representant la quantitat de càrrega que passa a través d'una secció transversal d'un conductor en unitat de temps.
Peculiaritat
Flux de càrrega: La corrent es forma pel flux de càrregues i es mesura en amperes (A).
Direcció: La direcció de la corrent s'especifica com la direcció del flux de càrrega positiva.
Força: La força de la corrent indica la velocitat amb què flueix la càrrega.
Aplicació
Càrrega: Impulsa la càrrega (com una bombolla, un motor) a funcionar.
Mesura: Utilitzada per mesurar el flux de càrrega en un circuit.
Potència (P)definició
La potència es refereix al treball realitzat per unitat de temps, indicant la velocitat de conversió d'energia.
Peculiaritat
Conversió d'energia: La potència representa la velocitat de conversió d'energia, i la seva unitat és el watt (W).