Com a component electrònic capaç d'assolir el control de retard, els relés temporitzats són molt utilitzats en diversos sistemes de circuits. Entendre i dominar correctament els mètodes de cablació dels relés temporitzats és essencial per als enginyers elèctrics i els entusiastes de l'electrònica. Aquest article presenta diagrames de cablació detallats per explicar les aplicacions i els mètodes de cablació de dos tipus comuns—els relés temporitzats d'activació amb retard i desactivació amb retard—en circuits pràctics.
1. Relé Temporitzat d'Activació Amb Retard
1.1 Explicació del Diagrama de Cablació
Un diagrama de cablació típic d'un relé temporitzat d'activació amb retard inclou l'alimentació de la bobina i els contactes commutadors. Per exemple, els pins 2 i 7 són els terminals d'alimentació de la bobina; si s'utilitza alimentació CC, cal observar la polaritat correcta. Els terminals 1, 3, 4 i 5, 6, 8 representen dos conjunts de contactes de canvi. Els contactes 1 i 4 són normalment tancats (NT), rompen tanquits fins que es compleix el temps de retard preestablert. En aquest punt, 1 i 4 s'obren, mentre 1 i 3 es tanquen. El pin 8 és el terminal comú, formant un contacte normalment obert (NO) amb el pin 6 (es tanca després del retard) i un contacte normalment tancat (NT) amb el pin 5 (esobre després del retard).
1.2 Exemple d'Aplicació Pràctica
(1) Activació Amb Retard: En aplicacions que requereixen activació amb retard, es pot utilitzar el contacte de canvi del relé temporitzat d'activació amb retard. Quan s'aplica una senyal d'entrada, després del temps de retard preestablert, el contacte canvia d'estat, així s'activa el circuit corresponent.
(2) Desactivació Amb Retard: De manera similar, per assolir una funció de desactivació amb retard, es pot ajustar la cablació del relé temporitzat d'activació amb retard. Un cop desapareix la senyal d'entrada, els contactes s'obre després del temps de retard preestablert, així es desconecta el circuit.
2. Relé Temporitzat de Desactivació Amb Retard
2.1 Explicació del Diagrama de Cablació
El diagrama de cablació d'un relé temporitzat de desactivació amb retard difereix del del tipus d'activació amb retard. Utilitzant un model específic com a exemple, els pins 2 i 7 són els terminals d'alimentació de la bobina. Els pins 3 i 4 són terminals de senyal de reinici extern; es pot connectar aquí una senyal per interrompre la funció de retard si cal, altrament es poden deixar sense connectar. Els terminals 5, 6 i 8 formen un conjunt de contactes de canvi, on 5 i 8 són normalment tancats (NT). Quan la bobina del relé està energitzada, els contactes 5 i 8 s'obre immediatament. Un cop la bobina s'ha desenergitzat, tornen a tancar-se després del temps de retard preestablert. Els contactes 6 i 8 són normalment oberts (NO), es tanquen immediatament quan la bobina està energitzada i tornen a obrir-se després d'un retard una vegada la bobina s'ha desenergitzat.
2.2 Exemples d'Aplicació Pràctica
Els relés temporitzats de desactivació amb retard sovint s'utilitzen en escenaris on l'estat de sortida ha de mantenir-se durant un període de temps després que desaparegui la senyal d'entrada. Per exemple, en els sistemes de control de portes d'ascensors, es pot utilitzar un relé temporitzat de desactivació amb retard per aconseguir una funció de tancament de porta amb retard després que desaparegui la senyal de tancament de porta. A més, en el control de reinici de l'equip de seguretat, aquest tipus de relé temporitzat també es pot utilitzar per implementar una funció de reinici amb retard.
3. Resum
A través d'aquest article, podem veure el paper important que juguen els relés temporitzats en el control de circuits. Diferents tipus de relés temporitzats tenen principis d'operació i escenaris d'aplicació distintos, i una comprensió correcta del seu ús és essencial per millorar la stabilitat i la fiabilitat dels sistemes de circuits. Alhora, dominar els mètodes de cablació dels relés temporitzats és una habilitat fonamental essencial tant per als enginyers elèctrics com pels entusiastes de l'electrònica.