Pont de Campbell: Definició i Funció
Definició
El pont de Campbell és un pont elèctric especialitzat dissenyat per mesurar l'inductància mútua desconeguda. L'inductància mútua es refereix al fenòmen físic en què un canvi en la corrent que passa a través d'una bobina induix una força electromotriu (fem) i, en conseqüència, una corrent en una bobina veïna. Aquest pont no només és útil per determinar els valors d'inductància mútua, sinó que també es pot utilitzar per mesurar la freqüència. Ho fa ajustant l'inductància mútua fins a assolir un punt nul en el circuit del pont.
En enginyeria elèctrica, mesurar amb precisió l'inductància mútua és crucial per entendre la interacció entre diferents bobines en circuits, com ara en transformadors, sistemes de couplament inductiu i diversos maquinari elèctric. El pont de Campbell proporciona un mètode precís i fiable per a aquestes mesures. Quan s'utilitza per a la mesura de la freqüència, el principi de detecció del punt nul permet als enginyers establir una relació entre la configuració de l'inductància mútua i la freqüència de la senyal elèctrica sota prova.
La següent figura il·lustra el concepte d'inductància mútua, que forma la base de l'operació del pont de Campbell.

Sigui:
Assolir la posició equilibrada del pont de Campbell requereix un procediment en dos passos:
El detector es connecta inicialment entre els punts ‘b’ i ‘d’. En aquesta configuració, el circuit funciona anàlogament a una simple autoinductància comm

