Què és un DAC?

Què és un DAC?

Visió general dels convertidors digital-analògic

El convertidor digital-analògic (DAC), també conegut com a convertidor D/A, es resumeix com DAC. És un dispositiu que converteix quantitats digitals en analògiques. El DAC està essencialment compost per quatre parts: xarxa de resistències ponderades, amplificador operacional, font d'alimentació de referència i commutador analògic.

Principi de funcionament

El DAC està principalment compost per registres digitals, commutadors electrònics analògics, xarxes de resistències ponderades, amplificadors de potència i fonts de tensió de referència (o fonts de corrent constant). Els nombres digitals utilitzats per al control de l'emmagatzematge digital controlen les posicions corresponents dels commutadors electrònics analògics, fent que la xarxa de resistències ponderades a la posició on el dígit és 1 generi un valor de corrent proporcional al seu pes de posició. Les exigències de l'amplificador de potència per a cada valor de corrent es calculen i es converteixen en valors de tensió.

Aplicacions

Els DAC s'utilitzen sovint com a canals de sortida en sistemes d'ordinadors de control de processos, connectats a actuadors per aconseguir el control automàtic del procés de producció. A més, els circuits DAC també s'utilitzen en el disseny de convertidors digital-analògic que utilitzen tecnologia de retroalimentació.

Classificació

Hi ha diversos tipus de DAC, incloent-hi el tipus de comparació paral·lela, el tipus d'integració i el tipus ∑-Δ. Cada tipus té les seves pròpies característiques i escenaris aplicables. Per exemple, el DAC de comparació paral·lela és el més ràpid, però és difícil d'aconseguir una alta resolució; l'ADC de tipus integració és adequat per a camps de mesura de baixa velocitat i precisió; l'ADC de tipus ∑-Δ adopta codificació incremental, fet que el fa adequat per a escenaris de conversió de alta velocitat.

Indicadors tècnics

Els indicadors tècnics del DAC inclouen el nombre de bits, la resolució, la precisió de conversió i la velocitat de conversió, entre d'altres. El nombre de bits determina l'interval de valors màxims i mínims que el DAC pot representar per a les quantitats analògiques. La resolució es refereix al menor canvi en la quantitat analògica que el DAC pot distingir, normalment expressat en bits menys significatius (LSB). La precisió de conversió és la proximitat entre el valor real de la quantitat analògica de sortida del DAC i el seu valor teòric. La velocitat de conversió es refereix al temps necessari perquè el DAC completi una conversió.

Tendències de desenvolupament

Amb el desenvolupament de la tecnologia digital, els DAC estan esdevenint cada vegada més integrats i avançats en els seus indicadors tècnics. En el futur, els DAC continuaràn desenvolupant-se cap a velocitats més altes, major precisió i menor consum d'energia per a satisfer les necessitats de més camps.

En resum, els convertidors digital-analògic són components electrònics importants que juguen un paper significatiu en els camps moderns de control, comunicació i detecció. Amb l'avancament de la tecnologia, el rendiment dels DAC serà cada vegada més destacable, i el seu àmbit d'aplicació serà encara més ampli.