Definició: Igual que es necessita una força electromotriu (EMF) per a fer circular la corrent elèctrica en un circuit elèctric, és necessària una força magnetomotriu (MMF) per a establir el flux magnètic en un circuit magnètic. La MMF és la "pressió" magnètica que genera i manté el flux magnètic. La unitat SI de MMF és l'ampere-voltes (AT), mentre que la seva unitat CGS és el gilbert (G). Per a la bobina inductiva representada a la figura següent, la MMF es pot expressar com:
On:
N = nombre de voltants de la bobina inductiva I = corrent
La intensitat de la MMF és igual al producte de la corrent que circula pels voltants i el nombre de voltants. Segons la llei del treball, la MMF es defineix com el treball realitzat per moure una unitat de pol magnètic (1 weber) una vegada al voltant del circuit magnètic. La MMF també es coneix com a potencial magnètic, una propietat d'un material que genera un camp magnètic. És el producte del flux magnètic Φ i la reluctància R. La reluctància és l'oportunitat que ofereix un circuit magnètic a l'establiment del flux magnètic. Matemàticament, la MMF en termes de reluctància i flux magnètic es expressa com:
On:
La força magnetomotriu (MMF) també es pot expressar en termes de l'intensitat del camp magnètic (H) i la longitud (l) del camí magnètic. L'intensitat del camp magnètic representa la força exercida sobre una unitat de pol magnètic dins del camp magnètic. La relació es dóna per:
La força magnetomotriu (MMF) també es pot caracteritzar en termes de l'intensitat del camp magnètic (H) i la longitud (l) del camí magnètic. L'intensitat del camp magnètic denota la força exercida sobre una unitat de pol magnètic situada dins del camp magnètic. En aquest context, la MMF es expressa com:
On H és la intensitat del camp magnètic, i l és la longitud de la substància.
