Què és la Llei de Lenz?
Definició de la Llei de Lenz
La Llei de Lenz es defineix com el principi que estableix que la corrent induïda en un conductor fluirà en una direcció tal que el camp magnètic que crea oposa el canvi en el camp magnètic que l'ha produït.

Principi d'Inducció
Si el flux magnètic Φ que enllaça una bobina augmenta, la direcció de la corrent en la bobina serà tal que oposarà l'augment del flux i, per tant, la corrent induïda produirà el seu flux en la direcció mostrada a continuació (utilitzant la regla del polze de Fleming)

Si el flux magnètic Φ que enllaça una bobina disminueix, el flux produït per la corrent en la bobina serà tal que ajudarà al flux principal i, per tant, la direcció de la corrent serà com es mostra a continuació.

Significat de la Fórmula
El signe negatiu en la fórmula de la llei de Faraday representa la direcció oposada de la fem induïda respecte al canvi en el flux magnètic.

ε = Fem induïda
δΦB = canvi en el flux magnètic
N = Nombre de voltants en la bobina
Aplicació Pràctica
La Llei de Lenz es pot utilitzar per entendre el concepte d'energia magnètica emmagatzemada en un inductor.
Aquesta llei indica que la fem induïda i el canvi en el flux tenen signes oposats, el que proporciona una interpretació física de la tria del signe en la llei d'inducció de Faraday.
La Llei de Lenz també s'aplica als generadors elèctrics.
La Llei de Lenz també s'utilitza en els frens electromagnètics i les taules de cuina per inducció.
Conservació i Reacció
Demostra els principis de conservació d'energia i la tercera llei de Newton assegurant que les interaccions magnètiques i cinètiques es compensin.