Normes de resistència del bucle del disjuntor de vaciu

Norma de resistència del bucle per a interrumptors de vuit

La norma de resistència del bucle per a interrumptors de vuit especifica els límits requerits per al valor de la resistència en el camí principal de corrent. Durant l'operació, la magnitud de la resistència del bucle afecta directament la seguretat, la fiabilitat i el rendiment tèrmic de l'equipament, fent que aquesta norma sigui crucialment important.

A continuació es presenta un resum detallat de la norma de resistència del bucle per a interrumptors de vuit.

1. Importància de la resistència del bucle

La resistència del bucle fa referència a la resistència elèctrica entre els contactes principals quan l'interruptor de vuit està en posició tancada. Aquesta resistència influeix directament en l'augment de temperatura durant l'operació, la pèrdua d'energia i la fiabilitat general. Una resistència excessiva pot conduir a sobrecalents localitzats, degradació de l'aïllament i fins i tot a l'aturada de l'equipament. Per tant, ha de ser controlada dins dels límits especificats.

2. Classificació de les normes

La norma de resistència del bucle per a interrumptors de vuit sol classificar-se en tres categories: Classe A, Classe B i Classe C, basades en els valors de resistència acceptables.

• La Classe A té el requisit més estrict (més baix),

• La Classe B és moderada,

• La Classe C permet la resistència més alta.

3. Requisits específics

• Classe A: La resistència del bucle no hauria de superar els 10 micro-ohms (μΩ);

• Classe B: La resistència del bucle no hauria de superar els 20 micro-ohms (μΩ);

• Classe C: La resistència del bucle no hauria de superar els 50 micro-ohms (μΩ).

Nota: Els requisits reals poden variar depenent de la classe de tensió, la corrent nominal, les especificacions del fabricant i les normes internacionals com l'IEC 62271-1 o la GB/T 3368-2008.

4. Àmbit d'aplicació

Aquesta norma de resistència del bucle s'aplica a diversos tipus d'interrumptors de vuit, inclosos models de baixa, mitjana i alta tensió, típicament utilitzats en sistemes de distribució d'energia, quadres de commutació i aplicacions industrials.

5. Mètode de prova

Per assegurar la conformitat amb la norma, la resistència del bucle s'ha de mesurar utilitzant mètodes adequats:

• Assegureu-vos que l'interruptor estigui totalment tancat;

• Utilitzeu un micro-òhmetre (mètode de caiguda de tensió DC) per mesurar la resistència entre els contactes principals (no un multimetre estàndard, que no té precisió suficient);

• Registreu la mesura i classifiqueu el resultat com a Classe A, B o C basant-se en els valors de llindar.

Nota: Les mesures han de realitzar-se en condicions consistents (p. ex., temperatura ambient, neteja de la superfície dels contactes) per a la precisió.

6. Implementació i conformitat

La norma de resistència del bucle s'ha de seguir estrictament en totes les fases de disseny, fabricació, operació i manteniment:

• Durant el disseny i la producció, els fabricants han d'assegurar-se que els materials de contacte, la pressió i l'alineació compleixen els nivells de resistència objectius.

• Durant l'operació i el manteniment, les proves periòdiques són essencials per detectar l'ús dels contactes, l'oxidació o l'aflojament que poden augmentar la resistència.

Conclusió

La norma de resistència del bucle és un indicador clau de la salut i el rendiment dels interrumptors de vuit. La mesura regular i l'adherència a aquesta norma ajuden a prevenir el sobrecalentament, asseguren una operació fiable i prolonguen la vida útil de l'equipament. La monitorització contínua i el manteniment són essencials per garantir una operació segura i estable del sistema d'energia.