1. Disseny del transformador de distribució monofàsic de 20 kV
Els sistemes de distribució de 20 kV solen utilitzar línies de cable o xarxes mixtes de cable i línia aèria, i el punt neutre sovint està connectat a terra mitjançant una petita resistència. Quan es produeix un apujol de terra monofàsic, no hi ha el problema que la tensió de fase s'eleve més d'un factor de √3 com en el cas d'un defecte monofàsic en un sistema de 10 kV. Per tant, el transformador de distribució monofàsic del sistema de 20 kV pot adoptar el tipus de connectar la part final de la bobina a terra. Això pot reduir l'aislament principal del transformador de distribució monofàsic, fent que el volum i el cost del transformador de distribució monofàsic de 20 kV no siguin molt diferents dels d'un de 10 kV.
2. Selecció de tensions d'impuls i de prova
Per al nivell bàsic d'impuls (BIL) i el nivell d'aislament de prova del transformador de distribució monofàsic de 20 kV, les consideracions són les següents:
La norma americana ANSI C57.12.00—1973 (IEEE Std 462—1972) estableix que el nivell bàsic d'impuls (BIL) del costat de alta tensió (20 kV) és de 125 kV; la tensió nominal del component de alta tensió és de 15,2 kV, i la tensió d'assoliment alterna (60 Hz/min) és de 40 kV.
L'aislament de prova estableix que no cal fer la prova de tensió aplicada, però s'ha de realitzar la prova de tensió induïda. Durant la prova, després d'aplicar una tensió a la terminal de sortida d'una bobina, la tensió de cada terminal de sortida de alta tensió a terra arriba a 1 kV més 3,46 vegades la tensió nominal de la bobina del transformador. És a dir, en la prova d'inducció (prova de doble freqüència i doble tensió), la tensió d'alta és:

2.1 Costat de baixa tensió (240/120 V)
2.2 Segons les regulacions de prova de qualitat de transformadors nacionals de la Xina
Costat de alta tensió:
Nivell bàsic d'impuls (BIL): 125 kV (ona completa), 140 kV (ona tallada)
Tensió d'assoliment induïda alterna (200 Hz/min): 40 kV
Costat de baixa tensió:
Tensió aplicada (50 Hz/min): 4 kV
3. Estructura i característiques dels transformadors de distribució monofàsics de 20 kV
Es van prototipar dues especificacions (50 kVA i 80 kVA), ambdós adoptant una estructura externa de ferro. Per reduir l'aislament principal, s'afegí una estructura d'aislament final. Es fa servir un únic embornador per la derivació. La part final de la bobina de alta tensió està connectada a terra i a la cassa. L'enrotllament de baixa tensió té una estructura de bobina única.
3.1 Comparació de rendiment tècnic entre els transformadors de distribució monofàsics prototipats de 20 kV i 10 kV


4. Transformador de distribució monofàsic dual de 20 kV∥10 kV
La millora d'un sistema de distribució de 10 kV a un de 20 kV implica reemplaçar equips clau com els transformadors de distribució. Els reemplaços de gran cost i les interrupcions d'energia que interrompen la producció fan que el disseny d'un transformador monofàsic de doble tensió (10 kV/20 kV) sigui una solució per atenuar aquests problemes.
4.1 Disseny
Basat en el transformador de distribució monofàsic de nucli envoltat de 10 kV, aquesta variació de doble tensió aprovecha la relació 20 kV = 2×10 kV, utilitzant bobines primàries en sèrie-paral·lel. Amb dues bobines de alta tensió en paral·lel, dos pilars de nucli tenen enrotllaments de alta tensió/baixa tensió (bobines de alta tensió en paral·lel). Dues bobines de baixa tensió en sèrie a la "mitjana" produeixen ±220 V - terra per a dos usuaris. Sigui W1 (voltants de alta tensió) i W2 (voltants de baixa tensió). En paral·lel, U1/U2 = W1/W2 = 10 kV/220V, i la corrent total de alta tensió es duplica respecte a una sola bobina. En sèrie, la corrent d'entrada de alta tensió és igual a la corrent de la bobina.
4.2 Aplicació de commutació
La capacitat roman consistent per a entrades de tensió de 20 kV o 10 kV. Amb una entrada de 20 kV, dues bobines de alta tensió en sèrie significaven que cada una suportava 10 kV. Amb la corrent de alta tensió I1, la capacitat S1 = I1×20 = 20I1(kVA). Commutat a 10 kV, les bobines de alta tensió en paral·lel donaven una corrent d'entrada de 2I1, així que S1 = 2I1×10 = 20I1 (kVA). Per tant, S1 = S2).
4.3 Estructura
4.4 Avantatges del transformador monofàsic de doble tensió
5. Conclusió