Dispositiu de sincronització de fase o dispositiu de commutació controlada

Quan apaguem un disjuntor en línia per tallar una càrrega inductiva, es desitja idealment interrompre la corrent del sistema durant el seu creuat zero de l'ona de corrent. Però, pràcticament, és gairebé impossible mantenir aquesta condició. En un disjuntor normal, la interrupció de la corrent pot ocurrir en un instant proper al punt de creuat zero, però no exactament en aquest punt. Com que la càrrega és inductiva, aquesta interrupció súbita de la corrent provoca un elevat di/dt, el que resulta en una alta tensió transitori en el sistema.

En sistemes d'energia de baixa o mitja tensió, aquesta tensió transitori durant l'operació del disjuntor pot no afectar gaire el rendiment del sistema, però en sistemes d'ultra-alta tensió, això té un efecte considerable. Si la separació dels contactes en el disjuntor no és suficient en el moment de la interrupció de la corrent, hi pot haver una reionització entre els contactes deguda a la sobretensió transitori, i, per tant, l'arc pot restablir-se.
Quan encenguem una càrrega inductiva com un transformador o un reactor, i si el disjuntor tanca el circuit proper al creuat zero de la tensió, hi haurà un component DC elevat de la corrent. Això pot saturar el nucli del transformador o del reactor, provocant una corrent d'entrada elevada en el transformador o el reactor.
Quan encenguem un disjuntor per connectar una càrrega capacitiva al sistema, com un banc de condensadors, és desitjable connectar el camí de la corrent en el creuat zero de l'ona de tensió del sistema.

En cas contrari, degut al canvi súbit de tensió durant la commutació, es crea una corrent d'entrada elevada en el sistema. Això també pot anar seguit d'una sobretensió en el sistema.

La corrent d'entrada, juntament amb l'estress de sobretensió, estressen mecànicament i elèctricament el banc de condensadors i altres equips en línia.
Generalment, en un disjuntor, les tres fases obren o tanquen gairebé al mateix instant. Però hi ha un interval de temps de 6,6 ms entre els creuats zero de dues fases adjacents en un sistema trifàsic.

Es instal·la un dispositiu al quadre de relés i control per superar aquest comportament transitori de tensió i corrent durant la commutació. Aquest dispositiu sincronitza la commutació de cada pol d'un disjuntor segons el creuat zero de la fase corresponent. Aquest dispositiu es coneix com a dispositiu de sincronització de fase, abreviat com PSD.

Algunes vegades també es coneix com a dispositiu de commutació controlada o CSD.
Aquest dispositiu pren la forma d'ona de tensió del transformador de tensió de la barra o la càrrega, la forma d'ona de corrent dels transformadors de corrent de la càrrega, la senyal del contacte auxiliar i la senyal de referència del disjuntor, i l'ordre d'obertura i tancament del commutador de control del disjuntor instal·lat al quadre de control. Són necessaris els senyals de tensió i corrent de cada fase per identificar el moment exacte del creuat zero de la forma d'ona de cada fase. Les senyals dels contactes del disjuntor són necessàries per calcular el retard operatiu del disjuntor, de manera que es pugui enviar el pols d'obertura o tancament al disjuntor, per tal de coincidir amb la interrupció i el creuat zero de la corrent o la tensió, segons sigui necessari.

Aquest dispositiu està destinat a l'operació manual del disjuntor. Durant un tripament defectuós, la senyal de tripament al disjuntor es transmet directament des de l'ensamblatge del relé de protecció, omplint el dispositiu. El dispositiu de sincronització de fase o PSD també pot estar associat a un commutador de bypass que pot omplir el dispositiu del sistema si cal en qualsevol situació.

Declaració: Respecteu l'original, els bons articles meriten ser compartits, si hi ha infracció contacteu per eliminar-lo.