Què és el Prova de Swinburne de la màquina CC?
Què és la prova de Swinburne en màquines CC?
Definició de la prova de Swinburne
La prova de Swinburne és un mètode indirecte per provar màquines CC, nomenat així en honor del Sir James Swinburne. És una prova simple i comuna per a màquines CC amb excitació paral·lela i composta amb flux constant. Aquesta prova pre-determina l'eficiència de la màquina en qualsevol càrrega fent-la funcionar com a motor o generador i mesurant les pèrdues sense càrrega de manera separada.
La configuració del circuit per a la prova de Swinburne utilitza un regulador paral·lel per ajustar la velocitat de la màquina al nivell nominal. El regulador ajuda a controlar la velocitat durant la prova.
Principi de funcionament
Aquesta prova fa funcionar la màquina com a motor o generador per mesurar les seves pèrdues sense càrrega i calcular l'eficiència.
Càlcul de l'eficiència
L'eficiència es determina restant les pèrdues de cobre de l'armadura de la potència d'entrada sense càrrega i calculant per a diferents càrregues.
Avantatges
Aquesta prova és molt còmoda i econòmica ja que requereix molt poca potència de l'alimentació per realitzar-la.
Com que les pèrdues constants són conegudes, l'eficiència de la prova de Swinburne es pot pre-determinar en qualsevol càrrega.
Desavantatges
Es negligencia la pèrdua de ferro, encara que hi hagi un canvi en la pèrdua de ferro des de sense càrrega fins a plena càrrega degut a la reacció de l'armadura.
No podem estar segurs de la commutació satisfactòria en condicions carregades perquè la prova es fa sense càrrega.
No podem mesurar l'augment de temperatura quan la màquina està carregada. Les pèrdues de potència poden variar amb la temperatura.
La prova de Swinburne no es pot utilitzar per a motors CC en sèrie ja que és una prova sense càrrega.
Recomanat
