Què és un transductor oscil·lador?
Definició de transductor oscil·lador
Un transductor oscil·lador és un dispositiu que converteix força, pressió o desplaçament en una tensió mesurable.
Principi de funcionament

La magnitud a mesurar, com la pressió, s'aplica al dispositiu de sumació de forces, que transmet aquesta pressió a l'enllaç mecànic.
L'enllaç mecànic respon segons la magnitud de la pressió.
L'enllaç mecànic impulsa el medi dielèctric dins del condensador.
El moviment del medi dielèctric dins del condensador tendeix a canviar la capacitance.
La freqüència de l'oscil·lador depèn de la capacitance i la inductància. En cas de canvi de qualsevol d'aquestes magnituds, la freqüència canvia.
La sortida de l'oscil·lador és una sortida modulada i es pot modular i calibrar en termes de pressió o força aplicada.
Components
Enllaç mecànic: Aquest enllaça la magnitud d'entrada al transductor oscil·lador activant-lo. Pot incloure rodes dentades o altres sistemes d'enllaç.
Oscil·lador: Com sabem, els oscil·ladors s'utilitzen per generar la freqüència desitjada. L'oscil·lador utilitzat aquí consta d'un circuit LC. La freqüència de sortida es genera segons la font d'entrada.
Modulador de freqüència: Aquest component modifica la freqüència de sortida de l'oscil·lador amb objectius de telemetria, assegurant que sigui adequada per a la transmissió.
Membre de sumació de forces: Aquest es fa servir per canviar la capacitance o la inductància d'un circuit oscil·latori LC. Transfereix la pressió a l'enllaç mecànic.
Avantatges
Aquest transductor pot mesurar tant fenòmens dinàmics com estàtics, fent-lo versàtil per a diferents aplicacions.
Aquest transductor és molt útil per a aplicacions de telemetria.
Desavantatges
Aquest transductor té un rang de temperatura molt limitat.
Té una pobra estabilitat tèrmica.
Té una baixa precisió i, per tant, només s'utilitza en aplicacions de baixa precisió.