Definició de la prova dielèctrica
La prova dielèctrica d'un transformador comprova la capacitat de l'aislament per enfrontar-se a la tensió sense trencar-se.
Prova de resistència a la tensió entre la font separada i el transformador
Aquesta prova dielèctrica comprova la capacitat de l'aislament principal per enfrontar-se a la tensió entre l'enrotllament i la terra.
Procediment
Totes les tres terminals de línia de l'enrotllament a provar es connecten juntes.
Les altres terminals d'enrotllament que no estan sota prova i el dipòsit del transformador haurien de connectar-se a terra.
Després s'aplica una tensió monofàsica de freqüència de xarxa amb forma aproximadament sinusoidal durant 60 segons als terminals de l'enrotllament sota prova.
La prova s'ha de realitzar en tots els enrotllaments un per un.
La prova és satisfactòria si l'aislament no es trenc a durant la prova.
En aquesta prova de transformadors, es mesura el valor màxim de la tensió, per això es fa servir un divisor de tensió de condensador amb un voltmetre digital de valor màxim, tal com es mostra en el diagrama superior. El valor màxim multiplicat per 0,707 (1/√2) és la tensió de prova.
Els valors de la tensió de prova per a diferents enrotllaments totalment aïllats es proporcionen a continuació en la taula.
Prova de tensió induïda del transformador
La prova de tensió induïda del transformador té com a objectiu comprovar l'aislament entre voltes, a la fi de línia i també l'aislament principal a terra i entre enrotllaments.
Mantenir el primer enrotllament del transformador en circuit obert.
Aplicar una tensió trifàsica al segon enrotllament. La tensió aplicada ha de ser el doble de la tensió nominal del segon enrotllament en magnitud i freqüència.
La prova ha de durar 60 segons.
La prova ha de començar amb una tensió inferior a 1/3 de la tensió total de prova, i s'ha d'incrementar ràpidament fins al valor desitjat.
La prova és satisfactòria si no hi ha cap trencament a la tensió total de prova durant la prova.