El fil d'aleació sòlid i el fil trenzat són dos tipus de conductors que es fan servir habitualment, cadascun amb els seus avantatges i desavantatges. Quan parlem de resistència, hem de tenir en compte factors com l'àrea total de la secció transversal, el material, la temperatura i la forma geomètrica del conductor. A continuació, es proporciona informació bàsica sobre les característiques de la resistència del fil d'aleació sòlid i el fil trenzat:
El fil d'aleació sòlid es fa d'una sola peça de conductor metàl·lic sense cap espai o junta interna. Aquest tipus de fil es fa servir típicament per a connexions fixes, com els fils interiors de les prises de corrent o en situacions on no es necessita flexibilitat.
Menys resistència: Per a la mateixa àrea de secció transversal, el fil d'aleació sòlid sol tenir una resistència més baixa en comparació amb el fil trenzat, ja que el fil sòlid no té els espais presents en el fil trenzat.
Coeficient de temperatura: La resistència canvia amb la temperatura, però el coeficient de temperatura és el mateix tant per al fil d'aleació sòlid com per al fil trenzat.
El fil trenzat consta de diversos fils metàl·lics fins torsats juntament. Aquests fils poden moure's independentment uns dels altres. Aquest tipus de fil es fa servir típicament en aplicacions que requereixen flexibilitat, com els cables o els fils interiors en equips.
Més resistència: Degut a la presència d'espais dins del fil trenzat, la seva àrea total de secció transversal real és menor que la d'un fil d'aleació sòlid de la mateixa mida nominal. Per tant, el fil trenzat té una resistència lleugerament més alta en comparació amb el fil d'aleació sòlid per a la mateixa àrea de secció transversal nominal.
Efecte de superfície: En aplicacions de freqüències altes, el fil trenzat pot reduir l'efecte de superfície, on la corrent flueix predominantment a la superfície del conductor. El disseny del fil trenzat exposa més superfície, reduint així la resistència en freqüències altes.
Encara que el fil trenzat tingui una resistència lleugerament més alta per a la mateixa àrea de secció transversal nominal, ofereix diversos avantatges en aplicacions pràctiques:
Flexibilitat: El fil trenzat és més flexible i més fàcil de doblegar, cosa que el fa adequat per a aplicacions que requereixen moviment o doblegament freqüent.
Resistència a la tracció: El fil trenzat té millor resistència a la tracció i és menys propens a trencar-se.
Resistència a la vibració: El fil trenzat funciona millor en entorns vibrants i és menys propens a endegar-se degut a tensions mecàniques repetitives.
Per a la mateixa àrea de secció transversal nominal, el fil d'aleació sòlid sol tenir una resistència més baixa en comparació amb el fil trenzat degut a l'absència d'espais interns. No obstant això, en aplicacions de freqüències altes, el disseny del fil trenzat pot reduir l'efecte de superfície, funcionant millor en freqüències altes. A més, el fil trenzat ofereix avantatges significatius en termes de flexibilitat, resistència a la tracció i resistència a la vibració, el que el fa adequat per a aplicacions que requereixen doblegament freqüent o estan subjectes a vibracions. Per tant, quan es tria entre tipus de conductors, és important equilibrar la resistència, la flexibilitat i la resistència mecànica basant-se en els requisits específics de l'aplicació.