Definició dels motors síncrons
Els motors síncrons són motors elèctrics que giren a una velocitat directament proporcional a la freqüència de la corrent d'alimentació.

Motors síncrons no excitats
Aquests motors utilitzen camps magnètics externs per magnetitzar un rotor d'acer, assolint la sincronització sense excitar addicional elèctric.
Motors d'histeresis i reluctància
Tipus de motors síncrons no excitats que utilitzen diferents principis (perdides d'histeresis i reluctància magnètica) per assolir i mantenir la velocitat síncrona.
Motors síncrons amb imans permanents
El rotor està format per imans permanents. Aquests creen un flux magnètic constant. El rotor es bloqueja en sincronia quan la velocitat està propera a la velocitat síncrona. No són autostart i necessiten una conducció de stator de freqüència variable controlada electrònica.

Motor excitat per corrent contínua
Els motors síncrons excitats per corrent contínua requereixen una alimentació CC al rotor per crear el camp magnètic. Aquests motors tenen bobines tant en el stator com en el rotor i poden disposar de rotores cilíndrics o amb pols salients. No són autostart, per tant, utilitzen bobines d'amortigament per iniciar-se com a motors d'inducció abans d'assolir la velocitat síncrona.

Motors síncrons excitats per corrent
Aquests motors necessiten una alimentació CC a les bobines del rotor per generar el camp magnètic i sovint utilitzen bobines d'amortigament per iniciar-se com a motors d'inducció abans d'assolir la velocitat síncrona.