Els materials de puesta a tierra són materials conductors utilitzats per la puesta a tierra d'equips i sistemes elèctrics. La seva funció principal és proporcionar una via de baixa impedància per dirigir de manera segura la corrent a la terra, assegurant la seguretat del personal, protegint l'equipatge de danys per sobretensió i mantenint l'estabilitat del sistema. A continuació, es presenten alguns tipus comuns de materials de puesta a tierra:
Característiques: El cobre és un dels materials de puesta a tierra més utilitzats degut a la seva excel·lent conductivitat i resistència a la corrosió. Té una conductivitat elèctrica superior i no es corroe fàcilment en entorns humits.
Aplicacions: S'utilitza ampliament per a electrodes de puesta a tierra, barres de puesta a tierra i cables de connexió de puesta a tierra. Els materials de puesta a tierra de cobre estan disponibles típicament en formes com barreres de cobre, tapes de cobre i cables trenzats de cobre.
Avantatges: Excel·lent conductivitat, resistència a la corrosió, llarga vida útil, fàcil de processar i instal·lar.
Desavantatges: Cost més elevat.
Característiques: L'acer galvanitzat és acer ordinari revestit amb una capa de zinc per augmentar-ne la resistència a la corrosió. Encara que la seva conductivitat no és tan bona com la del cobre, encara pot complir els requisits de puesta a tierra en molts casos.
Aplicacions: S'utilitza comunament per a electrodes de puesta a tierra, xarxes de puesta a tierra i conductors descendents de puesta a tierra. Els materials de puesta a tierra d'acer galvanitzat estan disponibles típicament en formes com barreres d'acer, tubs d'acer i cables trenzats d'acer.
Avantatges: Cost més baix, alta resistència mecànica, adequat per a l'ús subterrani.
Desavantatges: Conductivitat més baixa, pot perdre gradualment la capa de zinc i corroer-se amb el temps en entorns humits.
Característiques: L'acer inoxidable té una excel·lent resistència a la corrosió i una alta resistència mecànica, el que el fa adequat per a aplicacions de puesta a tierra en entorns severos. Es troba en diverses qualitats, com ara 304 i 316, amb la 316 que ofereix una millor resistència a la corrosió.
Aplicacions: S'utilitza principalment per a la puesta a tierra en entorns especials, com plantes químiques o entorns marins.
Avantatges: Altament resistents a la corrosió, alta resistència mecànica, adequats per a condicions extremes.
Desavantatges: Conductivitat més baixa, cost més elevat.
Característiques: L'alumini té una bona conductivitat i és lleuger, però s'oxida fàcilment, formant una capa dòxid insuladora que afecta la seva conductivitat. Per tant, els materials de puesta a tierra d'alumini sovint requereixen un tractament especial o combinació amb altres materials.
Aplicacions: S'utilitza en situacions específiques, com estructures lleugeres o aplicacions aeroespacials.
Avantatges: Lleuger, bona conductivitat.
Desavantatges: Propens a l'oxidació, conductivitat inestable, no adequat per a contacte directe amb el sòl.
Característiques: El grafit és un material no metàl·lic amb excel·lent conductivitat i resistència a la corrosió, particularment adequat per a sòls àcids o bàsics. No s'oxida com els metalls, oferint una vida útil més llarga.
Aplicacions: S'utilitza comunament per fabricar mòduls de puesta a tierra o com a material de farcit per a electrodes de puesta a tierra.
Avantatges: Resistència a la corrosió, bona conductivitat, adequat per a condicions de sòl severes.
Desavantatges: Baixa resistència mecànica, no adequat per suportar tensions mecàniques significatives.
Característiques: Els materials de puesta a tierra compostos són típicament fabricats combinant metalls (com el cobre o l'acer) amb materials no metàl·lics (com fibres de carboni o grafit). Aquest enfocament busca combinar els avantatges de tots dos materials. Per exemple, els materials de puesta a tierra d'acer recobert de cobre tenen una capa exterior de cobre i un nucli d'acer, millorant tant la conductivitat com la resistència mecànica.
Aplicacions: S'utilitzen amplament en sistemes elèctrics, estacions base de comunicacions, edificis, etc.
Avantatges: Bona conductivitat, alta resistència mecànica, resistència a la corrosió.
Desavantatges: Cost més elevat, procés de fabricació complex.
Característiques: Els reductors de resistència química són materials que reduïxen la resistivitat del sòl per disminuir la resistència de puesta a tierra. Estan disponibles en formes líquides, en pols o en gel i poden millorar la conductivitat del sòl envolvent, especialment en sòls de alta resistivitat.
Aplicacions: S'utilitzen comunament en zones on és difícil trobar ubicacions adequades per a la puesta a tierra, com zones rocoses, deserts o sòls secs.
Avantatges: Poden reduir significativament la resistència de puesta a tierra, adequats per a sòls de alta resistivitat.
Desavantatges: Els efectes poden disminuir amb el temps, requerint manteniment periòdic.
Característiques: Els mòduls de puesta a tierra són blocs prefabricats fabricats amb materials conductors (com el grafit o les fibres de carboni). Quan es col·loquen sota terra, redueixen eficientment la resistència de puesta a tierra. Sovint contenen components que retenen l'humitat, mantenen el sòl envolvent humit, millorant així la conductivitat.
Aplicacions: S'utilitzen amplament en sistemes elèctrics, estacions base de comunicacions, edificis, etc.
Avantatges: Bona conductivitat, resistència a la corrosió, fàcil d'instal·lar, llarga vida útil.
Desavantatges: Cost més elevat, requereix més espai per a la instal·lació.
Característiques: Les fibres de carboni tenen una excel·lent conductivitat i resistència mecànica, són lleugeres i resistents a la corrosió. Proporcionen bons efectes de puesta a tierra sense afegir gaire pes.
Aplicacions: S'utilitzen principalment en l'aeroespai, la generació d'energia eòlica i altres camps on el pes és un factor crític.
Avantatges: Lleugeres, bona conductivitat, resistència a la corrosió.
Desavantatges: Cost més elevat, procés de fabricació complex.
Característiques: Alguns materials naturals, com l'aigua salada, la brasa i l'escombraries de carbó, es poden utilitzar com a materials de puesta a tierra temporals o auxiliars. Augmenten la conductivitat del sòl envolvent per reduir la resistència de puesta a tierra.
Aplicacions: S'utilitzen principalment per a la puesta a tierra temporal o auxiliar, com a llocs de construcció o operacions de camp.
Avantatges: Baix cost, fàcilment disponibles.
Desavantatges: Rendiment inestable, no efectius per a l'ús a llarg termini.
Conductivitat: La conductivitat del material afecta directament l'efectivitat de la puesta a tierra; una major conductivitat significa una menor resistència de puesta a tierra.
Resistència a la Corrosió: Els materials de puesta a tierra solen estar enterrats i exposats a entorns humits, àcids o bàsics, per tant, la resistència a la corrosió és crucial.
Resistència Mecànica: Els materials de puesta a tierra necessiten suportar certes tensions mecàniques, especialment durant la instal·lació i l'ús.
Cost: Diferents materials varien significativament en cost, i la selecció hauria de equilibrar el rendiment i el pressupost.
Adaptabilitat Ambiental: Diferents condicions de sòl (com l'humitat, el pH, la temperatura) poden afectar el rendiment del material, per tant, el material s'hauria de triar basant-se en l'entorn específic.
La selecció de materials de puesta a tierra hauria de basar-se en els requisits específics del projecte, les condicions ambientals i el pressupost. El cobre i l'acer recobert de cobre són els materials més utilitzats, oferint excel·lent conductivitat i resistència a la corrosió per a la majoria d'aplicacions. Per a entorns especials o aplicacions de gran demanda, es poden considerar materials com l'acer inoxidable, el grafit i els materials compostos.