
En les condicions normals de treball de la xarxa elèctrica, la corrent que circula per la xarxa està dins del límit nominal. Si es produeix un defecte a la xarxa, principalment un curtcircuí entre fases o un curtcircuí entre fase i terra, la corrent de la xarxa supera els límits nominals.
Aquesta corrent elevada pot tenir un efecte tèrmic molt elevat, que causaria danys permanents a les peces valuoses connectades a la xarxa elèctrica. Per tant, aquesta corrent de defecte elevada hauria de ser interrompuda tan ràpidament com sigui possible. Això és el que fa un fusible elèctric.
Un fusible és una part del circuit que consta d'un conductor que es fon fàcilment i interromp la connexió quan la corrent supera el valor predeterminat. Un fusible elèctric és la part més feble d'un circuit elèctric que es trenca quan passa una corrent superior al valor predeterminat.
La funció del fil de fusible és portar la corrent normal sense escalfar-se excessivament, però més de la corrent normal quan passa pel fil de fusible, es calenta ràpidament i es fon.
Els metalls utilitzats per als fils de fusible són principalment estany, plom, zinc, plata, antimoni, cobre, allumini, etc.
El punt de fusió i la resistència específica dels diferents metalls utilitzats per al fil de fusible
Metall |
Punt de fusió |
Resistència específica |
Allumini |
240oF |
2,86 μ Ω – cm |
Cobre |
2000oF |
1,72 μ Ω – cm |
Plom |
624oF |
21,0 μ Ω – cm |
Plata |
1830oF |
1,64 μ Ω – cm |
Estany |
463oF |
11,3 μ Ω – cm |
Zinc |
787oF |
6,1 μ Ω – cm |
Ja s'ha definit anteriorment.
També s'ha definit anteriorment.
És el valor mínim de corrent degut al qual el fusible es fon.
És el valor màxim de corrent degut al qual el fusible no es fon.
Aquest és el raó entre la corrent mínima de fusió i la classificació de corrent del fusible.
Així doncs, factor de fusió = Corrent mínima de fusió / Classificació de corrent