Principi de funcionament i tipus de relés de sobrecorrent

En un relé de sobrecorrent o relé s/c, la magnitud d'actuació és només corrent. Només hi ha un element operat per corrent al relé, no es necessiten bobines de tensió, etc., per construir aquest relé de protecció.

Principi de funcionament del relé de sobrecorrent

En un relé de sobrecorrent, hi hauria fonamentalment una bobina de corrent. Quan el corrent normal flueix a través d'aquesta bobina, l'efecte magnètic generat per la bobina no és suficient per moure l'element mòbil del relé, ja que en aquesta condició la força de retenció és major que la força de desviació. Però quan el corrent a través de la bobina augmenta, l'efecte magnètic augmenta, i després d'un cert nivell de corrent, la força de desviació generada per l'efecte magnètic de la bobina, supera la força de retenció. Com a resultat, l'element mòbil comença a moure's per canviar la posició del contacte al relé. Encara que hi hagi diferents tipus de relés de sobrecorrent, el principi bàsic de funcionament del relé de sobrecorrent és gairebé el mateix per a tots.

Tipus de relés de sobrecorrent

Depenent del temps d'operació, hi ha diversos tipus de relés de sobrecorrent, com ara,

1. Relé de sobrecorrent instantani.

2. Relé de sobrecorrent amb temps definit.

3. Relé de sobrecorrent invers.

Relé de sobrecorrent invers o simplement relé s/c invers es subdivideix en invers amb temps mínim definit (IDMT), molt invers, extremadament invers o relé s/c.

Relé de sobrecorrent instantani

La construcció i el principi de funcionament del relé de sobrecorrent instantani són bastant simples.
Aquí generalment un nucli magnètic està envoltat per una bobina de corrent. Un tros de ferro està instal·lat amb un suport de bisagra i una molla de retenció al relé, de manera que quan no hi ha corrent suficient a la bobina, els contactes NO romanen oberts. Quan el corrent a la bobina supera un valor preestablert, la força atractiva és suficient per atraure el tros de ferro cap al nucli magnètic, i en conseqüència, els contactes NO es tanquen.

Fem referència al valor preestablert de corrent a la bobina del relé com a corrent de configuració de captura. Aquest relé es coneix com a relé de sobrecorrent instantani, ja que idealment, el relé opera tan aviat com el corrent a la bobina es fa més gran que el corrent de configuració de captura. No s'aplica cap retard temporal intencionat. Però sempre hi ha un retard inherent que no podem evitar pràcticament. En la pràctica, el temps d'operació d'un relé instantani és de l'ordre de alguns mil·lisegons.

Relé de sobrecorrent amb temps definit

Aquest relé es crea aplicant un retard temporal intencionat després de superar el valor de captura del corrent. Un relé de sobrecorrent amb temps definit es pot ajustar per emitir una sortida de tripització a una quantitat exacta de temps després de capturar. Així, té un ajust de temps i un ajust de captura.

Relé de sobrecorrent invers

El temps invers és un caràcter natural de qualsevol dispositiu rotatiu de tipus inducció. Aquí, la velocitat de rotació de la part rotativa del dispositiu és més ràpida si la corrent d'entrada és més gran. En altres paraules, el temps d'operació varia inversament amb la corrent d'entrada. Aquesta característica natural del relé disc d'inducció electromecànica és molt adequada per a la protecció de sobrecorrent. Si la falla és greu, la netejarà més ràpidament. Tot i que la característica de temps invers és inherent al relé disc d'inducció electromecànica, la mateixa característica també es pot aconseguir en relés basats en microprocessador mitjançant una programació adequada.

Relé de sobrecorrent invers amb temps mínim definit o relé IDMT O/C

Les característiques de temps invers ideals no es poden aconseguir en un relé de sobrecorrent. A mesura que el corrent al sistema augmenta, la corrent secundària del transformador de corrent augmenta proporcionalment. La corrent secundària entra a la bobina de corrent del relé. Però quan el TC es saturi, no hi haurà un increment proporcional addicional de la corrent secundària del TC amb l'increment de la corrent del sistema. A partir d'aquest fenomen, és clar que des del valor de truc fins a un rang específic de nivell de falla, un relé de temps invers mostra una característica específica inversa. Però després d'aquest nivell de falla, el TC es satura i la corrent del relé no augmenta més amb l'increment del nivell de falla del sistema. Com que la corrent del relé no augmenta més, no hi haurà cap reducció addicional en el temps d'operació del relé. Definim aquest temps com el temps mínim d'operació. Per tant, la característica és inversa en la part inicial, que tendeix a un temps mínim d'operació definit com la corrent es fa molt alta. És per això que el relé es coneix com a relé de sobrecorrent invers amb temps mínim definit o simplement relé IDMT.

Declaració: Respecteu l'original, els bons articles mereixen ser compartits, si hi ha infracció contacteu per eliminar.